Somnis de vidre

Es deia que tot el que feia estava bé, 

no tenia cap errada. 

Es preocupava, i no trobava l'ajuda necessària 

per a poder ser com abans. 

Ho tenia clar, no havia canviat gens. 

Tal volta els altres no la coneixien 

tant com pensava o no es coneixia 

tant com imaginava. 

La seua ment la traïa;

somiava coses excèntriques i

sense sentit alçant-se, moltes voltes, espantada. 

Intentava tornar a dormir, però

no podia tancar els ulls, 

observant l'estàtic sostre mentre 

pretenia digerir totes les coses

transcendentals del món. 

Somnis de vidre, 

espills de paper. 

31/1/2015