6 dic 2021

T'apostrofe

La guitarra sona al fons.
Els dits suren lents com el vent
ballant amb les flors d'aquell camp.
Pocs segons després, una tendra i esquinçada
veu comença a articular les notes
que parlen de tots els somnis.

Ambdues melodies es fonen amb
una sola per esperar a 
l'atmosfera perfecta.
Síntesi entre dos mons: 
els dits creen el so que la veu
no pot sentir i la veu articula
l'harmonia de les lletres més perfectes. 

S'apostrofen l'un amb l'altre.
S'apostrofaven molt abans 
d'haver-se conegut.
S'apostrofarien si mai hagueren 
coincidit per l'enrevessat camí.
S'apostrofaran per sempre o 
deixaran de fer-ho?

Mentrestant, els dits deixen, lentament,
de tocar les cordes.
La veu es queda sense aire mentre
s'apaguen les llums.
S'escolten aplaudiments al fons.
Es miren i somriuen, mentre el
pressent els contempla indecisos.

Quin pas és el següent? 
Hi haurà respostes per a
tantes preguntes? 

"Ben al fons el cos recorda: encara tens
la pell mig del sol, mig de la lluna".

8 nov 2021

Volves per la finestra

El temps del fred.
L'allar es pren amb les branques
seques de l'arbre caducifoli.
Agafa el llibre del seu costat
i llegeix, enrevessada entre
les seues pàgines. 
Aixeca la mirada amb un sospir,
cap a la finestra.
La fosca llum il·lumina
el solitari carrer.
Els fanals esperen 
al desert d'ombres noctàmbules. 

Torna a aixecar la mirada
per la finestra: volves de neu
comencen a caure.
De sobre, l'envaeix l'enyorança.
La calidesa brolla del cor i,
aquest, la carrega per tot
el seu cos.

Mentre enyora, el café es gela. 

12 oct 2021

Ja no fas mal

Ja no fas mal,
encara que la teua ombra
no està d'acord. 

El buit el deixares a 
la cara oculta de la Lluna.
Aquella que miràvem
quan ningú ho feia.
Aquella a la que els llops udolaven
cada volta que arribaves.

L'ombra es fa gran i fosca.
Ha perdut l'eixida, i l'altra
cara plora perquè no et troba.

Inexplicables suburbis d'ànimes
plenes de rancor.
El què ens va trencar en mil
trossos per no poder tornar a unir-nos. 

17 sept 2021

Connecta('m)

El vent s'emporta la pols 
que vàrem ser.
El vent recull les paraules
perdudes per la teua veu.
El vent bressola les
nostres galtes enrojolades.

Les parades d'aquell tren
es difuminen amb l'horitzó
mentre es miraven. 
Els dubtes emboiraven les
xicotetes mentides que
havien estat dites.

Les cosquerelles brollaven 
per tot el cos. 
Cossos connectats per la por.
Cossos connectats pel vent.
Cossos connectats per
les seues pròpies ànimes. 

Es volien prop,
però no l'un amb l'altre. 

27 ago 2021

Constantment

Constantment,
les agulles del rellotge 
roden inconscients. 
Constantment, 
la pluja purifica la natura.
Constantment, 
les estrelles il·luminen
la nit més fosca.
Constantment, 
les cançons es fonen
amb les ànimes. 
Constantment, 
aquestes, connecten amb altres.
Constantment, 
també, hi poden menysprear a altres. 
Constantment,
insistint per estirar un fil
que es va tallar pel principi.
Constantment, 
penedits les decisions 
que es varen prendre. 
Constantment, 
equivocant-se per millorar.

Constantment i finalment. 

8 ago 2021

Incandescència

S'esvaeix la llum.
Els dies es fan grisos.
La calor roman i
no se'n vol anar.
L'estiu pren menys significat 
a mesura que els núvols atrapen al Sol.

La tranquil·litat es torna una 
promesa que es trenca amb
el so de les paraules.
L'espera es confon amb
la intenció que hi creia existent.
Et preguntes què has de fer
i no trobes cap resposta. 

No sabem quan tornarà a passar.
El refugi ha sigut descobert. 
Els anells de Saturn estan
començant a caure.
Les llàgrimes ja no saben per què brollen.

La terra es banya al so de la pluja,
encara que les arrels no es fonen.
La saviesa és un fort instint
i força és el que manca.
El valor per omplir tots
els buits, incandescent. 

1 ago 2021

Imparells

Els rellotges s'han estancat en el temps.
Els ocells ja no piulen al Sol 
sortint de matinada. 
Les veus perden força en la seua ànima.
Les mirades es fonen entre 
els colors més tristos. 
Els parells anaven transformant-se
en imparells.

Parells que s'amagaven del món.
Imparells udolant a la Lluna.
Parell sense rumb fixe.
Imparell buscant al seu parell.

Mai s'adonaven que es tenien al costat.
No calia buscar: sols fixar-se.
Així i tot, sempre es perdien
intentant trobar-se.


11 jul 2021

Podria

Puc sentir les ones apropar-se.
Puc respirar sense cap penediment. 
Puc riure sols per felicitat i
puc riure per pura tristor.

Puc abraçar la llibertat sense trobar-la.
Puc alterar el futur amb una ximple acció.
Puc imaginar qui ets i mai desxifrar-ho. 
Puc volar a la fi del món i no trobar-te. 

Puc dir la veritat per esperar la pau.
Puc no dir-la per maquillar-la un poc més.

Vaig poder, podria, puc: 
encara que podria haver-ho fet abans. 

4 jul 2021

Espurna i gel

Buscava la flama i 
es va avançar l'arna.
No sabria dir qui es
va cremar abans:
jo, per sortir darrere d'ella,
o l'arna, per trobar-la
per casualitat. 

La calor es tornava en gel.
L'estiu era l'Antàrtida on
tant desitjàvem arribar.
Els rajos de sol cremaven
la pell omplint-la de pigues,
les quals dibuixaven el laberint
més enrevessat. 
El blau del cel es reflecteix als ulls 
dels tendres esperançats. 

Les espurnes no cremen, 
tot es convertirà en gel i 
l'Antàrtida ja és l'estiu. 

Espurna i gel:
mai es desfan,
creixen junts. 


15 jun 2021

No és un adéu: és una advertència

"No saps escriure altra cosa?" 
Aquest pensament duu turmentant-me des que vaig començar amb aquesta lluita fa, quasi més, de deu anys.
Sempre he trobat la bellesa de les coses en les paraules i amb el que transmeten quan s'uneixen i prenen sentit: desconegut, inclús, per a mi.

Trobe plena inspiració en la melangia, tristesa, la pluja, amb el bosc, la Lluna, la nit i la natura. Poques voltes m'he inspirat per un sentiment de felicitat o alegria i, aquests moments, són els que més em costen de digerir. No diria per falta de costum perquè, per sort, he tingut, i tinc, una bona vida.

Sempre escric amb un nuc en la gola i això significa sentiment: ho faig des del meu més profund ser. Podria escriure altres coses, però possiblement, no estaria dient la veritat.

I, al cap i a la fi, es tracta de demostrar i treure l'ànima més pura. Podré agradar i podré no fer-ho.
Així sóc, feliç: i així continuaré.

Moltes gràcies a tots els/les que em llegiu i doneu suport, tant en les xarxes com en carn i ós. Em feu afortunada, cada volta més. 

Una abraçada molt forta, 
Àngela. 

25 may 2021

Sense coratge

Quan la multitud decep
el cor es trenca.
Les regles imposades per l'amor
mai acaben d'agradar.
Subtilment, cadascú les canvia 
per conviure amb elles i trobar
allò que sempre han estat buscant.
Regles per a ser trencades.
Un sense fi de sensacions que,
ni les paraules més abstractes, 
podrien arribar a explicar. 

La decadència del teu voltant.
No importes tant com abans i
les distàncies es van fent més llargues. 
Acurtar-ho no fa bé:
és l'espina que no hi pots llevar.
Les ganes de trencar el silenci s'acumulen,
fins que, et fan retrocedir. 
Moltes coses a dir i poc coratge.

Quasi tots hem sentit la por. 
Quasi tots ens hem sentit una molèstia. 
Quasi tots hem guardat la veritat
per no voler fer mal.
Quasi tots i, per no dir tots, 
hem mentit per fer feliços als altres. 

L'espera no és justa.
I més, si saps que no et van
a dir la veritat. 

17 may 2021

Il·lògica lògia

Bruixes.
Rituals.
Conjurs que ressonen pel bosc més viu.
Arbres que guarden fins als
obscurs secrets. 

Els mussols ululen amb
una llòbrega màgia insinuant,
així, la foguera purificadora. 
Portal a altre món,
dividit pel negre i el blanc.

Roman a la sala d'espera,
rodejada per altres essències còsmiques. 
Una porta s'obri, lentament, 
mentre criden el seu nom.
On conduirà? 

22 abr 2021

Asimètrica simetria

No puc lluitar.
No puc competir.
No puc evitar confondre les petjades. 

Tornar és força enrevessat,
la son s'apodera de cada somni.
La llavor és regada per l'aigua mentre
lluita en convertir-se en arrel. 

Suau dibuix del vent
acariciat per les pluges d'abril.
Intentàrem amainar-les i
la natura va guanyar el combat.

Desarrelar la simetria.
Anhelar l'asimetria. 

17 mar 2021

Sorteig

23 de març! Aquest compte compleix avui un any. Un any que, gràcies a la pandèmia, per fi em vaig "aventurar" a fer públics els meus poemes.

Gràcies a tots vosaltres he aconseguit trencar la quarta paret i desvergonyir-me. Expressar-se tal com et sents per dins és un regal i, per això, us ho volia agrair...

Amb un sorteig!

Un poema escrit a mà i emmarcat (poema a elecció del guanyador, dels que he publicat a aquest Instagram). Potser alguna coseta més, jj

Tot el que haureu de fer és:

1. Seguir-me a @anhelsdesarrelats

2. Donar "m'agrada" a aquest post.

3. Etiquetar a 2 amics als comentaris.

Teniu fins al 30 de març per participar. Avisaré per històries d'IG el dia que se celebre el sorteig i, també, anunciaré i avisaré al guanyador/a per privat.

És un sorteig humil i fet amb molta estima. Espere que us agrade. Molta sort a tots/es. (Península i Illes).

1 feb 2021

Aquell pandemònium

Els dies passen sense 
cap mena de notícies. 
Les restes d'una antiga llibreta
veuen la llum de nou.
La lletra romandria igual,
encara que, les carícies
eren diferents.

No sabia si avançava o
retrocedia a l'abisme. 
No sabia si feia les coses bé.
No trobava el sentit
ni mirant-se a l'espill.

El seu reflex romania estàtic
mentre el seu cor bategava al
ritme del seu pensament.
Ràpid i explosiu, com les ones
de la mar trencant els silencis
de les magnes pedres.

Com l'arna cap a la flama,
es crema amb el desig
de tornar a fer-ho.
Espècie amb espècia.

Els àngels ploren per apagar 
les flames que els dimonis
varen ressuscitar.
Aquells que comencen la guerra
perquè saben que van a vèncer-la.
Aquells que s'allunyen per no
rebre al foc de front. 
Aquells que lluiten sense
cap claredat al camí.

Aquells, els dimonis. 

17 ene 2021

Dolçor vital

Contacontes de somnis.
Contacontes de malsons.

Històries que mai acaben.
Llàgrimes que deixen de brollar.
Actes que es fan realitat.
Paraules que no es perden amb el vent.

Noves vides neixen d'altres perdudes i, 
despiadadament, la veritat
recorre les nostres venes. 

Al·licients que et fan lluitar.
No destruir la comoditat amb indecisions.
Moviments estàtics que flueixen 
com les ones de la mar.

Abundància d'alegries que creiem
perdudes pel camí.
Vitalitat incandescent amb
pinzellades de dolçor.
Aquesta, per ser trobada novament.

Llargues distàncies amb final satisfactori. 

9 ene 2021

A destemps

Escolta la nova cançó de
Love of Lesbian.
La neu no ha arribat al seu poble;
tampoc sembla impacient per
anar a veure-la.

Un sentiment de culpabilitat
envaeix el seu espai.
Volia dedicar-se el seu
temps lliure i no dependre 
de cap persona però, a la vegada,
volia eixir a explorar món,
malgrat el fred eixordador. 

La restauració tancada a les 17:00 pm.
Les cerveses del vespre
han de beure's a casa.
Toc de queda a les 22:00 pm.
I, ella, a destemps.

Ha començat un nou camí.
No espera cap cosa, 
ni tampoc ser esperada.

La il·lusió il·lumina el
cap ple de teranyines emocionals,
les quals, finalment, han desaparegut.

A destemps apareix.
A destemps apareixes.
A destemps apareixen.

A destemps apareixem:
quan el món no ens deixa.
A destemps romandrem
quan tot millore. 

1 ene 2021

2+0+2+1=?

Proposar per no complir.
Proposar i fer realitat el somni.
Proposar i no desitjar-ho. 

Les obligacions ens controlen;
les obligacions ens vigilen;
les obligacions no ens permeten avançar.

Les promeses no valen res.
Les promeses es fonen amb
les mateixes paraules.
Les promeses et fan somriure
i després plorar.

Enfosquir la claredat:
velar-la fins no poder veure
les estrelles més brillants.

2021: l'any de la sinceritat.
2021: l'any en què la foscor es torne llum.
2021: l'any per no complir tots aquells
propòsits inassolibles.
2021: l'any per prometre'm estimar-me.
2021: l'any per somriure'm quan 
em mire a l'espill.
2021: l'any per reinventar-se.

Arribe un poc tard encara que, de tot cor, us desitge un molt bon any vinent i pugueu complir tots aquells somnis i propostes pendents, siguen noves o antigues.

Per un 2021 ple d'incertesa.