16 nov 2020

Corre, Lliure

No es pot jugar amb el destí.
Aquest, et colpeja sense cap avís
i és difícil de distraure. 
Arriscar-ho tot per una oportunitat millor?

Incertesa: no saber les respostes
a tantes preguntes. 
Por: envaeix tot el cos, encara que
desapareix ràpidament per l'enyorança.

Sentiments soterrats que reviuen,
s'acumulen i, en un instant, 
distorsionen les possibilitats
a les quals estava lligat.

Arriscar per poder avançar? 
Sempre. Felicitat.
La caiguda pot fer mal?
Molt. Melangia.

Deixar córrer per poder triomfar. 
Tot anava millor: almenys ho pareixia. 
Camins que es perden, altra volta.
Al cap i a la fi, és el nostre destí. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario