Per a què esperar.
És com deixar els
daus a la sort.
És com si volguera tornar
i alhora espentar-me lluny.
Passarà altra volta.
Temps perdut i la
lliçó apresa.
No puc explicar què crema
al meu cap.
No puc explicar el moviment
de les meues mans.
No puc tornar a creure en contes
de fades quan sé
que no existeixen.
Les arrels ja germinen i
no hi estarem junts quan
vinga la fosca nit...
Encara que, aquesta, mai s'acabe.
