No tot comença com acaba: tan sols és un breu fragment extret del subconscient d'un ànima perduda en un gran lloc artificial de pensaments oblidats. Allà on estiga aquell fragment, estarà la nostàlgia amagada de tots els amants vençuts pel rancor i per la por de perdre la seua meitat.
No obstant això, mai perdrà l'últim alè d'esperança que queda al seu voltant, inundant el seu cos amb ferides convertides en doloroses punyalades, fetes pels mals moments i rencors que evadiren, un dia, tants sentiments de colp.
Va costar mantenir el bon rumb del qual abans no en tenia. Un rumb ple d'obstacles, peró amb una clara i nítida llum al final del túnel.
No tots els finals són com els contes de fades que ens contaven quan érem menuts. La realitat juga un bon paper en la construcció de tots els desenllaços que existeixen, encara que sempre hi està la mateixa llum; la llum la qual ens mostra els diferents tipus d'eixides i de decisions que pots prendre en la teua existència.
No totes les opcions han de tenir un mar de distància. Sempre sols agafar el camí més fàcil per a estalviar-te males experiències, però, pot ser, que siga el camí més llarg el que et repte amb el teu subconscient per a què el fragment perdut trobe el seu lloc al trencaclosques.
Al cap i a la fi es tracta d'això, d'unir peces per a modelar un futur millor.
