Allà roman, en l'entrada del parc d'atraccions pagant la seua entrada per a poder gaudir d'una vetlada de soledat. Puja a algunes de les atraccions i es deixa la seua preferida per al final, la nòria. Ella sola, envoltada per centenars de persones, es posa els cascos per a escoltar la seua deliciosa música. Hi ha prou cua però espera pacientment.
Un dia ennuvolat entre altres, sense que amenace la pluja: només uns xicotets núvols grisos que, per sort, desprenen algunes gotes d'aigua. Mira cap amunt, contemplant-la, a una màquina tan gegantesca i bella donant lentes voltes observant els seus voltants intentant esquinçar el cel grisenc. Unes quantes cabines sent subjectades per barres de metall, deixant-les a la sort del vent.
Va arribar el seu torn. Pujava sola, com sempre. Li agradava somiar mentre contemplava la vida passar. S'assenta mentre la nòria comença a rodar. Mira per la finestra de la cabina a la gent, tan xicoteta, semblant brins de pols. Deixa de contemplar el sòl i mira cap amunt. Es queda estancada sense saber que pensar o com actuar.
S'acaba el seu viatge i la seua estada al parc, la seua atracció preferida sempre la deixa per al final. Agafa la seua bici aparcada fora i marxa esperant alguna cosa que mai aconseguirà.
La forta pluja no cessava. Va tirar el seu cigar i va córrer cap al portal més pròxim. Amb la influència dels seus pensaments, va començar a escriure un esborrany. Les gotes de pluja disminuïen a poc a poc i, alhora, començava a clarejar-se el cel i eixir el sol. Sense entendre el perquè seguia allí, escrivint aquell esborrany.
Sempre pensava en el futur: bastant inhòspit. Es va quedar pensant per a si mateix mentre veia la gent passar. Amb una mirada bastant despistada només feia cas a la seua ment i a res més. Es va posar al capdavant caminant el més ràpid possible apartant l'aldarull de gent que es trobava pel camí.
Finalment va perdre el rastre. Comprendria que tot seria diferent: tan diferent, que ni fins i tot pensava que sorgiria així. Era difícil d'aconseguir. Però mai es rendiria. Intentarà buscar sense pensar en el destí.
