Creia que era forta

I creia que era forta però,

és com si hagueren desarrelat

una part del seu cor i 

no poguera tornar a créixer. 

Plorar és la solució al mal

i, així, purificar fins a l'última por del

seu cos, encara que mai

oblidarà els motius pels quals les

llàgrimes suren per les seues galtes, 

cristal·litzant els seus ulls verds i

convertint-los en una mar dolça

plena d'incendis que mai s'evaporen.

És forta, encara que no ho sàpiga.

Sempre serà forta.