Aquesta
societat, per a variar, ha de tindre de tot. Tipus distints de
personalitats, que, en alguns casos, només a primer ull, ja podem
tenir una lleugera idea de com són.
Moltes
d'elles lluiten pels seus drets cada dia, intentant cambiar aquesta
societat, que arriba al punt de la degeneració màxima. Són les que
es mereixen un futur millor, i no els que ens espera a milers i
milers de persones... Defendre els seus llocs de treball, la seua
família, les seues cases, inclús les pròpies vides. El "món"
es queda quiet, sense res més que observar el declivi de tantíssimes
persones que ja no saben per on tirar. La societat riu de nosaltres,
però més els "senyors i senyores" de dalt. I no mereixem
el que està passant. El "quiero y no puedo", ha de
convertir-se en un vull i en un puc ben grans, per a poder ser
escoltats per tothom.
Més
de 6 milions d'aturs, i el presi dient que hi ha que tindre
paciència... ¿Quina? Injustícies van, injustícies venen. Com la
de tants que han sigut agredits per manifestar-se, un dret de
llibertat que permet difondre la paraula, vagues pacífiques, ficant
baralla d'on no hi és pot traure, criticant i maltractant a una
pobre gent que l'únic que vol és un govern just, que lluite pels
drets dels treballadors, emprenedor, solidari per a qui més el
necessite, una democràcia justa (liderada per i per al poble,
clarament).
L'ignorant,
és qui es deixa dur pels de dalt, sense cap idea pròpia, només
important-li la seua posició, i no baixar. Estar bé amb el que es
té, podent ajudar als demés, però, per a què. Ell està content
amb el seu estatus, el xicotet burgès, feliç amb els seus capitals,
despreocupant-se del que succeix fora de la seua finestra, fumant-se,
de mentres, un puret i bevent un whisky ben carregat, sense
importar-li, ni una miqueta, el que per tantíssimes persones estàn
lluitant cada dia, per portar un plat calent a la taula.
Lluitar
contra l'ignorant, sabent, que en un futur no molt llunyà (esperem)
podrem amb ells, el poble s'alçarà enfront dels opressors, i
guanyarem la lluita. La mateixa que està costant a un cúmul
important de persones les seues cases, els seus treballs, inclusive
la pròpia vida. La nostra lluita no serà en va, estant cada dia més
prop, però a la vegada tant lluny, d'un futur amb una digna
democràcia, on el poble tinga la paraula; la paraula que, durant
décades, ha estat silenciada per els de dalt. Ja és hora de que
camvien les tornes, el poder és nostre.
"Pots
ignorar la realitat, però no pots ignorar les conseqüències
d'ignorar la realitat".
