Títol de l'entrada

Un somriure amb esperances
que no es vol veure trencat per cap circumstància.
Un final feliç com els contes de fades
que ens llegien els nostres pares de menuts,
on la fantasia es trasllada a la quotidianitat, al carrer:
on les fades són la gent que viu al món fent la màgia realitat.
Un lloc, un moment, un record... On es pare l'espai i el temps.

Estels

Ni tu i jo ho sabíem 

però estàvem allà, 

enfront de la mar amb l'arena tocant 

la nostra pell.

El sol s'amagava per a 

donar-li pas a la lluna. 

Ens observava amb tots els seus cràters

mentre ens miràvem.

No ho podíem negar: 

els nostres cors s'acceleraven 

al ritme de les ones 

trencant-se amb la costa. 

Érem xiquets i de sobte adults.

Les nostres ments es ficaven en blanc

i res ens podia aturar.

Però, la fi s'apropava. 

Teníem por per no tornar 

a trobar-nos, encara que al record

sempre romandríem

Recordar per seguir vius.