Podria

Puc sentir les ones apropar-se.

Puc respirar sense cap penediment. 

Puc riure sols per felicitat i

puc riure per pura tristor.

Puc abraçar la llibertat sense trobar-la.

Puc alterar el futur amb una ximple acció.

Puc imaginar qui ets i mai desxifrar-ho. 

Puc volar a la fi del món i no trobar-te. 

Puc dir la veritat per esperar la pau.

Puc no dir-la per maquillar-la un poc més.

Vaig poder, podria, puc: 

encara que podria haver-ho fet abans. 

Espurna i gel

Buscava la flama i 

es va avançar l'arna.

No sabria dir qui es

va cremar abans:

jo, per sortir darrere d'ella,

o l'arna, per trobar-la

per casualitat. 

La calor es tornava en gel.

L'estiu era l'Antàrtida on

tant desitjàvem arribar.

Els rajos de sol cremaven

la pell omplint-la de pigues,

les quals dibuixaven el laberint

més enrevessat. 

El blau del cel es reflecteix als ulls 

dels tendres esperançats. 

Les espurnes no cremen, 

tot es convertirà en gel i 

l'Antàrtida ja és l'estiu. 

Espurna i gel:

mai es desfan,

creixen junts.