Estació

Seguim aïllats.
Les copes de vi continuen ballant a les mans.
Els pardals piulen més que mai.
Els carrers, solitaris, ballen al ritme del vent.

Trobem a faltar el sol.
Trobem a faltar la vida de carrer:
estar amb els amics.
Trobem a faltar els besos i abraçades.

Ha vingut la primavera.

Confinament

Aïllats.
El temps passa lent.
El contacte humà es limita a la tecnologia.
Eixir al balcó, pujar a la terrassa,
mirar a través de la finestra
com un poble s'ha transformat en desert.

Ruïnes que sols agafen pols.
Aquarel·les que banyen de colors l'estació afligida.
Aplaudiments que ressonen als carrers deshabitats.
Copes de vi que ballen a les mans.
Rituals imaginaris il·lustrats al paper.
Costums esporàdiques que es tornen rutina.

I, així, fins que vinga la llum i ens diga
que tot va a eixir bé.
Temps confusos i confoses pregàries.

Diario de bitácora

Girar, girar y más girar.

Literal y figuradamente.

En la cama, dando vueltas sin poder dormir.

Una especie de bicho me reconcome el alma

y no lo puedo quitar.

Necesito ayuda.

Sensaciones que dosificar porque vienen de golpe.

Duelen. Y mucho.

El dolor se convierte en rabia, 

la rabia en llanto,

el llanto en recuerdo

y el recuerdo en sonrisas amargas.

Un bucle infinito.

Y quiero salir.

Estabilidad. Normalidad.

Punto y seguido.