Supuren les ferides del passat
Cada vegada fent-se més i més grans
En un sentiment llatent com el propi cor.
Vaig escollir aquest camí,
Per a poder trobar una nova identitat.
Però, pobre de mi, vaig trobar tot allò contrari.
El caos em va ajudar a organitzar les meus idees,
Mentre intentava fer-me a la idea, que tot això que
passarem, no tornaria a ocorrer.
On les esperances són en va, però ressonen
com arraps en una vella pissarra,
Plena d'històries complides i per complir.
"No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just"
