8 nov 2021

Volves per la finestra

El temps del fred.
L'allar es pren amb les branques
seques de l'arbre caducifoli.
Agafa el llibre del seu costat
i llegeix, enrevessada entre
les seues pàgines. 
Aixeca la mirada amb un sospir,
cap a la finestra.
La fosca llum il·lumina
el solitari carrer.
Els fanals esperen 
al desert d'ombres noctàmbules. 

Torna a aixecar la mirada
per la finestra: volves de neu
comencen a caure.
De sobre, l'envaeix l'enyorança.
La calidesa brolla del cor i,
aquest, la carrega per tot
el seu cos.

Mentre enyora, el café es gela.