30 sept 2020

Sagaç

Els dies ennuvolats il·luminen
l'acerba atmosfera.
L'olor de terra banyada.
Aigua, lliscant per les
costeres de la ciutat, purificant-la.

Vestim els carrers despullats
amb flors als balcons,
enfiladisses a les velles parets i
pintades als edificis enderrocats.

Podríem construir un món, però
decidirem començar un anhel.
I així, fidels, romandre eterns. 

24 sept 2020

Magatzem

Mai s'oblida,
sols es guarda.
Al magatzem.
Al magatzem de l'evocació.

Vells dimonis que es fonen amb el foc.
Joves àngels acariciant els núvols.
Cotompèls acariciant la fragilitat:
aquella que torna sense avisar.

Riure per somriure. 
Recordar per oblidar.
Evocar per invocar.

22 sept 2020

Transició

Cambres obscures.
T'alces per obrir la finestra.
Els rajos de sol comencen a 
envair l'estança i tu, il·luminat
per ells, fas de la claror el lloc 
més bonic.

Fem un rogle.
Els ocells anuncien 
l'arribada de la tardor.
Els arbres es fonen amb el cel.
Les fulles caigudes formen una mar
de colors groguencs i amarronats.

El fresc ens abraça el cos,
però més l'ànima.
La tardor dóna pas a la vida. 

18 sept 2020

Sols escric

Et pense i no puc parar:
i voldria. 
Deixar-ho tot en blanc.
Sense molestar.

Passa, passa i passa.
La partida ha acabat?
Qui ha guanyat? 
L'orgull i la inseguretat.

Sols escric:
intents d'una vida,
intents d'uns somnis,
intents d'una realitat. 

14 sept 2020

Cor(s)

He plorat.
Per no dir mentides:
ho he fet durant molt de temps.
Comença a florir.
Reminiscències tancades amb clau,
on pensava que estaria fora de perill.
Perill per tornar a sentir, escoltar i viure.
Viure per pegar la volta i no tornar
a mirar enrere. 
Plorar per por a no dir les paraules i
plorar per quedar-se amb els dubtes.

Ens agrada el risc, el que és palpable, carnal,
que es puga sentir, sobretot, amb el cos.
Però, i el cor? 
On està? L'hem perdut? Mai l'hem trobat?
El vàrem tindre a les mans i el deixarem escapar?
El tornarem a agafar i, aquesta vegada, no el soltarem?

L'intocable, el que és sincer, allò que
ens faria grans.
Sols falta el cor, 
i jo sola no el puc trobar.
I tampoc sé si es tornarà a trencar,
o seguirà intacte, 
amb les seues cicatrius.

"Encara tens la pell mig del sol,
mig de la lluna". 

13 sept 2020

La por

Tinc por.
Per no tornar a ser la mateixa.
Per fer-li mal a algú.
Per no aconseguir els meus objectius.
Per no fer feliç als altres.
Per decebre a algú.
Per no arribar a les expectatives
que els altres tenen de mi.
Per pensar massa i per no 
dir tot el que pense.
Perquè em facen mal i poder fer-ho.
Per no que qui en realitat vull.
Per estar trista.
Per desaparéixer.
Per no complir promeses.
Per no superar-me.
I per moltes coses més.

Però, sense la por, no pots derrocar
els murs que et fan invisible.
Sense la por no tindríem sentiments
de superació.
Sense ella, seguiríem en el pou de la 
confusió i dels somnis trencats.

Necessitem la foscor per poder brillar.
Donar-li les gràcies a la por.
I somriure per la llum que vindrà després. 

8 sept 2020

Boreal

Incendis de l'ànima,
tempestes del cos,
capvespres del cor.

Fenòmens meteorològics reflectits
per sentiments.
Aurores de llàgrimes.

Símils que es desfan,
oxímorons que prenen sentit,
metàfores cada volta més inexactes.

Lliuraments necessaris,
estacions de pensaments.
Deserts que es transformaran en oceans.

Mirar enrere i no caure.