Antigues glòries

Paraules. Perquè si, perquè puc.
Les ones de la mar, l'arena blanca,
les pedres, l'aigua salada,
prendre el sol, ulls rojos.

Passejar, donar-se de la mà,
abraçar-se, somiar,
volar, somriure més encara,
llibertat.

Carrerons plens de vida, xiquets
jugant a l'amagatall, embrutant-se,
gaudint: sent xiquets.
Sense pensar a fer-se majors. Innocència.

Recitar poesia, escriure novel·les,
cantar, anar al teatre.
El cinema de carrer, les pipes,
el ball.

Gent al carrer a la fresca, iaios i iaies
jugant a les cartes, xarrant de temps millors,
vigilant als néts, vivint.

Temps antics de poble. El poble.
Tornar a l'essència. Vida de carrer.
Anar a l'horta, fer-ho com a salvatges.
Feres, mirar al cel. Festa, xiquets, majors.

Vida: tots a una.

Every night, every time.

Quan menys t'ho esperes succeeix. Les converses més inesperades, persones que mai pensaves que anaves a conéixer, somriures, paraules... Continuïtat aproximada amb un final obert.

Tot està difós però a l'horitzó es veu una lleu pinzellada d'esperança mesclada amb llibertat. Difós i a la volta claredat. Un destí ple d'oxímorons, ple d'incerteses. Parlar-ho tot i a la vegada res. Complicitat. Sols mirades que et mostren un nou món. Mirades... Mirades tendres, mirades melancòliques, mirades i somriures. Sobretot somriures. Tot i que la veritat està per descobrir.