Manyagues sense fi;
llargues, com les nits quan
miràvem les estrelles.
Manyagues, curtes
com els dits que dibuixaven
un cor al cotxe entelat.
Manyagues que ens acariciaven
quan més ho hem necessitat.
Cosquerelles amb memòria.
Manyagues que et marquen
amb precioses cicatrius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario