Fades sense màgia

Mirant-se les seues ungles recentment pintades,
comença a donar-li voltes a mil i una coses. 
Es bloqueja i no para de plorar. 

Plora perquè no pot fer altra cosa,
plora sense que ningú puga escoltar-la
No sap el motiu pel qual plora. 

S'imaginava un de conte de fades, 
però sempre retrocedeix en el moment en què tot va bé
i s'estanca sense veure la llum,
veient la foscor de les seues esgarrades emocions
sense saber s'hi són reals o no.

Tot és un camí llarg sense mirades al capdavant: 
tot és un bucle.

Allà pel 2012.

Finestra

La pluja s'emporta les cendres escampades pel sòl.

Està en la finestra de la seua habitació

mentre percep les gotes de pluja caure.

No esperava que fóra un gran dia, tan sols un qualsevol. 

Ella sola es va muntar un món a través del vidre

observant l'horitzó com una ximple,

esperant una llumeneta que la il·luminara en el camí. 

Va recordar alguna cosa: pot ser un amor imaginari.

Sí, això és, un amor imaginari

que li va trencar les ales cap a altres nous.

Era així com se sentia,

amb aquella sensació de poc.

Disposada a obrir-se a altres horitzons

mai podrà canviar el que és i el que va succeir:

un producte de la seua ment, 

dividida en trossos cada volta més xicotets

i més difícils de resoldre.

Mai eres poc per a ningú;

sempre has de ser molt per a tu.

Allà pel 2012.

Escrit

Una crisi existencial continua.
S'esgoten les idees per a escriure.

Amb tot el que ens envolta, amb les seues
infinites possibilitats, sent que no puc treure
l'ànima de cap de les coses.

Però, a l'hora d'afrontar la realitat,
el cor i l'ànima no poden sintonitzar
i entren en curtcircuit:
constant i amb manca d'entusiasme.

Ferides tancades de les quals no rep cap inspiració.
Encara que, no és millor que romanguen així?

Sols m'envolten dubtes.

Punt volat

Seguir-te per perdre't del tot:
potser va ser el millor acompliment.

Volar cap als núvols per formar part de la pluja.
Boires tan buidades que deixen delimitar l'horitzó.
Vols que descendeixen en forma de quimera.
Punts que sempre es mantenen en estat
de suspensió i no tenen cap final.
Llegendes carents de tradició i fantasia.
Cúmuls que s'aglomeren i fan incapaç la llibertat.

Cadenes amb autodestrucció:
antics lligams trencats per nous desitjos.