Mirant-se les seues ungles recentment pintades,
comença a donar-li voltes a mil i una coses.
Es bloqueja i no para de plorar.
Plora perquè no pot fer altra cosa,
plora sense que ningú puga escoltar-la
No sap el motiu pel qual plora.
S'imaginava un de conte de fades,
però sempre retrocedeix en el moment en què tot va bé
i s'estanca sense veure la llum,
veient la foscor de les seues esgarrades emocions
sense saber s'hi són reals o no.
Tot és un camí llarg sense mirades al capdavant:
tot és un bucle.
Allà pel 2012.
No hay comentarios:
Publicar un comentario