Una crisi existencial continua.
S'esgoten les idees per a escriure.
Amb tot el que ens envolta, amb les seues
infinites possibilitats, sent que no puc treure
l'ànima de cap de les coses.
Però, a l'hora d'afrontar la realitat,
el cor i l'ànima no poden sintonitzar
i entren en curtcircuit:
constant i amb manca d'entusiasme.
Ferides tancades de les quals no rep cap inspiració.
Encara que, no és millor que romanguen així?
Sols m'envolten dubtes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario