intentant
buscar les seues identitats.
La
nit és llarga i els espera una gran cerca,
sentint
que van perdent força cada vegada més.
La
seua majestuositat s'apaga,
com
el lleu ciri que il·lumina el recinte on es troben.
No
poden olorar o tocar, només poden veure i moure's,
el
just per a poder trobar el seu vertader significat.
Aqueixes
siluetes poden ser el que menys t'esperes però,
encara
així, tindrien identitat.
Sabem
que no els espera un trist final,
tan
sols quan el sol aparega per l'horitzó,
anunciant l'alba, aquestes
desapareixeran.
No
volen sembrar la por, només volen ser el que es mereixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario