Buit

I així em vaig quedar,
observant mentre em deies adéu.
La teua ombra s'allunyava amb tu,
deixant en l'aire algunes lleus partícules
de la teua peculiar aroma.

No crec que tornem a veure'ns,
però el teu record estarà sempre amb mi,
en un lloc especial del meu rebuscat pensament.
Seguiràs ací, vulga o no,
fins i tot havent-te anat.

Amb la subtil harmonia de la teua veu,
murmurant-me a cau d'orella una altra volta...
Impregnant els ulls amb llàgrimes lliscant-se
pel seu rostre pàl·lid i groguenc.

Cridant tan fort com milers d'ocells,
perquè aquell crit acabe en un llunyà murmuri
i un nou alé.

(Allà pel 2010)