Caducifoli

Cauen les fulles d'aquell arbre:
el qual està ple de vida a la primavera però que,
en arribar la tardor,
mor lentament, consumint-se.

Les seues fulles lleument balancejades
pel vent, bressen el cel qual huracà.
Cada fulla un anhel i, així,
fins que el trist arbre es quede sense.

Escampades pel sòl, desitjant resoldre un trencaclosques
què no va ser capaç de desxifrar.
I ahí roman, nu, sense ningú que li protegisca
de la destructiva mare natura.

Sap que a la primavera serà el mateix,
o potser no.
El temps serà la sentència.