Apareix el alba per la finestra. Uns colors càlids il.luminen aquella habitació, que pel pas del temps, estava plena de pols, i la pintura se li caia a trossos.
Hi havien tants records ahí dins... Uns records que romanen en aqulla casa. Abandonada pel temps, en les inmensitats d'un bosc, del qual pocs coneixien l'existència.
Aquella casa, rodejada per arbres que tocaben el cel, arbustos i plantes, del qual el terra pareixia un llaverint, les fulles caiguent-se dels arbres...
Un paratge pel qual es difícil no quedar-se captivat. Simplement, per la belleça de la natura, sense la mà de l'home. Una belleça que creix quan cau la nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario