La forta pluja no cessava. Va tirar el seu cigar i va córrer cap al portal més pròxim. Amb la influència dels seus pensaments, va començar a escriure un esborrany. Les gotes de pluja disminuïen a poc a poc i, alhora, començava a clarejar-se el cel i eixir el sol. Sense entendre el perquè seguia allí, escrivint aquell esborrany.
Sempre pensava en el futur: bastant inhòspit. Es va quedar pensant per a si mateix mentre veia la gent passar. Amb una mirada bastant despistada només feia cas a la seua ment i a res més. Es va posar al capdavant caminant el més ràpid possible apartant l'aldarull de gent que es trobava pel camí.
Finalment va perdre el rastre. Comprendria que tot seria diferent: tan diferent, que ni fins i tot pensava que sorgiria així. Era difícil d'aconseguir. Però mai es rendiria. Intentarà buscar sense pensar en el destí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario