Nòria

Allà roman, en l'entrada del parc d'atraccions pagant la seua entrada per a poder gaudir d'una vetlada de soledat. Puja a algunes de les atraccions i es deixa la seua preferida per al final, la nòria. Ella sola, envoltada per centenars de persones, es posa els cascos per a escoltar la seua deliciosa música. Hi ha prou cua però espera pacientment.

Un dia ennuvolat entre altres, sense que amenace la pluja: només uns xicotets núvols grisos que, per sort, desprenen algunes gotes d'aigua. Mira cap amunt, contemplant-la, a una màquina tan gegantesca i bella donant lentes voltes observant els seus voltants intentant esquinçar el cel grisenc. Unes quantes cabines sent subjectades per barres de metall, deixant-les a la sort del vent.

Va arribar el seu torn. Pujava sola, com sempre. Li agradava somiar mentre contemplava la vida passar. S'assenta mentre la nòria comença a rodar. Mira per la finestra de la cabina a la gent, tan xicoteta, semblant brins de pols. Deixa de contemplar el sòl i mira cap amunt. Es queda estancada sense saber que pensar o com actuar.

S'acaba el seu viatge i la seua estada al parc, la seua atracció preferida sempre la deixa per al final. Agafa la seua bici aparcada fora i marxa esperant alguna cosa que mai aconseguirà.