Dispersions vibrants

Primer sincera't amb tu mateix i després fes-ho amb els altres. Això diu tot el món amb qui parles del tema. 

No obstant això, el que diguen els demés no té per què afectar la teua forma de sentir, però fa mal que t'ho diguen de broma i al teu interior saps que tenen tota la raó. ¿Tan difícil és dir "t'estime"? És una paraula que implica moltes coses sèries i, no és per a dir-la molt a la lleugera. Has de tenir el cap fred i el cor calent per a poder tindre l'atracció física i mental necessària. 

Els desconfiats comencen una relació d'amistat intensa on, a poc a poc, la confiança i l'estima mútua van creixent a passos de gegant, per a després adonar-te que un dia que no parles amb eixa persona es farà estrany, donant-li voltes al cap pel perquè no contestarà els teus missatges.

Una situació insostenible per a qui comença a sentir més que una senzilla i esporàdica amistat. No vols que eixa persona et defraude ni et deixe de costat, pel simple fet que comences a sentir coses que mai imaginaves. 

Per a dir-li-ho fa falta molt de coratge i seguretat i, sinó pots, rebentaràs i, sols podrà veure't com ho ha fet sempre, com un@ amig@. ¿I si resulta que sent el mateix? Val la pena llançar-te a un buit desconegut per a saber el seu significat, però si la vergonya i la falta de confiança en tu mateix decideixen no fer-ho, et quedaràs ahí, esperant una situació que podria acabar amb un futur al costat d'aquesta persona especial, o continuar igual, sense poder mirar-vos a la cara, com si res haguera passat... Hi ha vegades que has de tragar-te el teu orgull i acceptar les conseqüències i no és fàcil oblidar, però... ¿Com saps si sent el mateix per tu? I el més important, ¿qui dels dos ha de ser qui es llance a la piscina? Perquè per una part sempre estarà plena.