No tornarem

Per a què esperar.

És com deixar els 

daus a la sort. 

És com si volguera tornar

i alhora espentar-me lluny.

Passarà altra volta.

Temps perdut i la

lliçó apresa.

No puc explicar què crema

al meu cap.

No puc explicar el moviment

de les meues mans.

No puc tornar a creure en contes 

de fades quan sé 

que no existeixen.

Les arrels ja germinen i 

no hi estarem junts quan

vinga la fosca nit...

Encara que, aquesta, mai s'acabe. 

És com

És com si parlar en primera persona

cada volta fora més fàcil.

És com si viure de somnis fora

una promesa incomplerta. 

És com esperar perquè tot

continue igual.

És com existir en el mateix

espai i temps. 

És com ignorar el què 

ja està escrit. 

És com aquell càlid sentiment 

que s'escapa cada vegada més ràpid.

És com quan pensava que cap

persona podria estimar-me el

suficient com per a quedar-se

un poc més. 

Trajectes

No vull fer les coses per 

obligació, sinó per voluntat.

Amb el que tot allò implica.

No vull cap responsabilitat. 

Llibertat per prendre les

meues pròpies decisions.

Treballar amb i per mi.

Qüestió de superació.

Esforçar-se i aconseguir

les coses més menudes.

Celebrar les victòries i 

també les derrotes.

Trencar la tradició amb

nous desitjos.

La clau

He aprés que casa no és un lloc:

és un sentiment.

Però no quan sents que no 

pertanys al món.

Quan més buida estic,

més vulnerable em sent.

Quan més intente obrir-me,

hi ha alguna cosa que em frena

de sobte i em tanca amb clau:

una clau que sempre perc quan

intente obrir el pany de nou.

Bloquejada per fosques fantasies.

Tantes emocions negatives.

L'obscuritat estava consumint

la seua ànima.

Cansada de no saber

com eixir del pou.

Cansada de donar explicacions.

Cansada de creure que tinc la 

solució i sols trobe més fang.

Abans era més fàcil?

Ara? No sé què dir.

I, després? Arribarà alguna volta?

Caiguda lliure

Encara no puc desfer-me del tot.

No es podrà desxifrar fins que

no siga una realitat. 

No hi haurà una eixida fàcil.

Estic palpant el cel sense

voler baixar dels núvols.

Mai seré la primera, però

sí que puc ser especial.

Estic preparada per a la

caiguda lliure i, aquesta volta, 

sí que he necessitat anar-me'n

lluny per a poder trobar-me.

Us mantindré informats.