La clau

He aprés que casa no és un lloc:

és un sentiment.

Però no quan sents que no 

pertanys al món.

Quan més buida estic,

més vulnerable em sent.

Quan més intente obrir-me,

hi ha alguna cosa que em frena

de sobte i em tanca amb clau:

una clau que sempre perc quan

intente obrir el pany de nou.

Bloquejada per fosques fantasies.

Tantes emocions negatives.

L'obscuritat estava consumint

la seua ànima.

Cansada de no saber

com eixir del pou.

Cansada de donar explicacions.

Cansada de creure que tinc la 

solució i sols trobe més fang.

Abans era més fàcil?

Ara? No sé què dir.

I, després? Arribarà alguna volta?