La clau

He aprés que casa no és un lloc:

és un sentiment.

Però no quan sents que no 

pertanys al món.

Quan més buida estic,

més vulnerable em sent.

Quan més intente obrir-me,

hi ha alguna cosa que em frena

de sobte i em tanca amb clau:

una clau que sempre perc quan

intente obrir el pany de nou.

Bloquejada per fosques fantasies.

Tantes emocions negatives.

L'obscuritat estava consumint

la seua ànima.

Cansada de no saber

com eixir del pou.

Cansada de donar explicacions.

Cansada de creure que tinc la 

solució i sols trobe més fang.

Abans era més fàcil?

Ara? No sé què dir.

I, després? Arribarà alguna volta?

Caiguda lliure

Encara no puc desfer-me del tot.

No es podrà desxifrar fins que

no siga una realitat. 

No hi haurà una eixida fàcil.

Estic palpant el cel sense

voler baixar dels núvols.

Mai seré la primera, però

sí que puc ser especial.

Estic preparada per a la

caiguda lliure i, aquesta volta, 

sí que he necessitat anar-me'n

lluny per a poder trobar-me.

Us mantindré informats. 

Sempre saudade

Quan no pots comprendre i

tot són dubtes.

Quan intentes lluitar i saps

que has perdut la batalla.

Quan la intenció era dolça

i ara sols roman amargor.

Quan tot el que creies eren

somriures regats per il·lusions.

No existeix cap moment adequat

per deixar enrere el que

et feia feliç.

Avançar és el millor, encara que

no hi serà fàcil.

Sempre saudade. 

Rituals de cendra

Entre la llum i l'horitzó

hi ha una obscuritat.

El dia i la nit ballen

una dansa incansable. 

Cap persona s'adona del

vertigen que senten en veure's

per última volta.

Romanen a un lloc interessant i,

interessant és pensar que es tornaran 

a trobar a l'abisme més fosc.

Però li vaig respondre: 

això com ho saps? Respon:

la intuïció em diu que passarà.

És complicat rebatre al cor.

El cor simplement és cor.

Si et diu que allò fosc i

l'il·luminat és, pràcticament, el mateix?

Què s'absorbeix primer: la llum o la foscor?

En l'espai, l'obscuritat;

en la terra, la llum.

Però als dos estan presents les dues coses.

Com les podríem distingir?

Trobant l'equilibri; per exemple.

Encara que la balança no estiga

a favor nostre?

La balança no és una qüestió 

que puguem controlar.

Intentar evitar el caos també és 

una manera de controlar la

llum i la foscor.

Aleshores, estic d'acord:

som llum i foscor incontrolables. 

Sempre tinc les mans fredes

Sempre tinc les mans fredes.

La primavera surt descongelant

tot el que l'hivern havia parat.

La vida torna, a poc a poc, a piular

com els ocells a la matinada.

Excepte les meues mans.

Costa liar-se una cigarreta.

Costa lligar-se els cordons.

Costa obrir la finestra per

observar els rajos de sol.

Ni la tassa de café més calenta

les pot calfar.

Energia. No em quedaven forces.

Per somriure.

Per somiar.

Per lluitar.

Per això sempre tinc les 

mans fredes.

Cremar-ho tot i, amb la flama

més ardent, tornar a tindre-les calentes.

He après a mirar en altres direccions.

He après a escoltar-me a mi

abans que als altres.

He après a confiar un poc més.

No tots els camins són d'or i no

sempre tindré les mans fredes.