8 ago 2021

Incandescència

S'esvaeix la llum.
Els dies es fan grisos.
La calor roman i
no se'n vol anar.
L'estiu pren menys significat 
a mesura que els núvols atrapen al Sol.

La tranquil·litat es torna una 
promesa que es trenca amb
el so de les paraules.
L'espera es confon amb
la intenció que hi creia existent.
Et preguntes què has de fer
i no trobes cap resposta. 

No sabem quan tornarà a passar.
El refugi ha sigut descobert. 
Els anells de Saturn estan
començant a caure.
Les llàgrimes ja no saben per què brollen.

La terra es banya al so de la pluja,
encara que les arrels no es fonen.
La saviesa és un fort instint
i força és el que manca.
El valor per omplir tots
els buits, incandescent. 

1 ago 2021

Imparells

Els rellotges s'han estancat en el temps.
Els ocells ja no piulen al Sol 
sortint de matinada. 
Les veus perden força en la seua ànima.
Les mirades es fonen entre 
els colors més tristos. 
Els parells anaven transformant-se
en imparells.

Parells que s'amagaven del món.
Imparells udolant a la Lluna.
Parell sense rumb fixe.
Imparell buscant al seu parell.

Mai s'adonaven que es tenien al costat.
No calia buscar: sols fixar-se.
Així i tot, sempre es perdien
intentant trobar-se.


11 jul 2021

Podria

Puc sentir les ones apropar-se.
Puc respirar sense cap penediment. 
Puc riure sols per felicitat i
puc riure per pura tristor.

Puc abraçar la llibertat sense trobar-la.
Puc alterar el futur amb una ximple acció.
Puc imaginar qui ets i mai desxifrar-ho. 
Puc volar a la fi del món i no trobar-te. 

Puc dir la veritat per esperar la pau.
Puc no dir-la per maquillar-la un poc més.

Vaig poder, podria, puc: 
encara que podria haver-ho fet abans. 

4 jul 2021

Espurna i gel

Buscava la flama i 
es va avançar l'arna.
No sabria dir qui es
va cremar abans:
jo, per sortir darrere d'ella,
o l'arna, per trobar-la
per casualitat. 

La calor es tornava en gel.
L'estiu era l'Antàrtida on
tant desitjàvem arribar.
Els rajos de sol cremaven
la pell omplint-la de pigues,
les quals dibuixaven el laberint
més enrevessat. 
El blau del cel es reflecteix als ulls 
dels tendres esperançats. 

Les espurnes no cremen, 
tot es convertirà en gel i 
l'Antàrtida ja és l'estiu. 

Espurna i gel:
mai es desfan,
creixen junts. 


15 jun 2021

No és un adéu: és una advertència

"No saps escriure altra cosa?" 
Aquest pensament duu turmentant-me des que vaig començar amb aquesta lluita fa, quasi més, de deu anys.
Sempre he trobat la bellesa de les coses en les paraules i amb el que transmeten quan s'uneixen i prenen sentit: desconegut, inclús, per a mi.

Trobe plena inspiració en la melangia, tristesa, la pluja, amb el bosc, la Lluna, la nit i la natura. Poques voltes m'he inspirat per un sentiment de felicitat o alegria i, aquests moments, són els que més em costen de digerir. No diria per falta de costum perquè, per sort, he tingut, i tinc, una bona vida.

Sempre escric amb un nuc en la gola i això significa sentiment: ho faig des del meu més profund ser. Podria escriure altres coses, però possiblement, no estaria dient la veritat.

I, al cap i a la fi, es tracta de demostrar i treure l'ànima més pura. Podré agradar i podré no fer-ho.
Així sóc, feliç: i així continuaré.

Moltes gràcies a tots els/les que em llegiu i doneu suport, tant en les xarxes com en carn i ós. Em feu afortunada, cada volta més. 

Una abraçada molt forta, 
Àngela.