Aïllats.
El temps passa lent.
El contacte humà es limita a la tecnologia.
Eixir al balcó, pujar a la terrassa,
mirar a través de la finestra
com un poble s'ha transformat en desert.
Ruïnes que sols agafen pols.
Aquarel·les que banyen de colors l'estació afligida.
Aplaudiments que ressonen als carrers deshabitats.
Copes de vi que ballen a les mans.
Rituals imaginaris il·lustrats al paper.
Costums esporàdiques que es tornen rutina.
I, així, fins que vinga la llum i ens diga
que tot va a eixir bé.
Temps confusos i confoses pregàries.
21 mar 2020
17 mar 2020
Diario de bitácora
Girar, girar y más girar.
Literal y figuradamente.
En la cama, dando vueltas sin poder dormir.
Una especie de bicho me reconcome el alma
y no lo puedo quitar.
Necesito ayuda.
Sensaciones que dosificar porque vienen de golpe.
Duelen. Y mucho.
El dolor se convierte en rabia,
la rabia en llanto,
el llanto en recuerdo
y el recuerdo en sonrisas amargas.
Un bucle infinito.
Y quiero salir.
Estabilidad. Normalidad.
Punto y seguido.
20 dic 2018
Melangies
Et trobe a faltar. No a tu.
A la teua ombra.
La teua olor.
Les teues carícies.
El teu somriure.
Com ens donàvem la bona nit.
Com ens ajudàvem a superar els obstacles:
a resoldre els problemes.
A desfer el meu món i arreplegar-lo
de les cendres.
Els llargs viatges amb la música a tota virolla.
Les xicotetes coses que ens feien grans.
Però el que més trobaré a faltar
serà el record.
Aquells que mai es podran recuperar,
ni tan sols als somnis.
21 oct 2018
Éssers
Cafè i poesia.
Dolor i plaer.
Caminar sense rumb fixe.
Les estrelles a la foscor semblen gegants i,
tu i jo, xicotets.
A l'interior de les nostres ànimes sempre serem els valents;
els qui vencen les seues pors amb un parpelleig.
Paraules entrecreuades, persones que es troben.
Felicitat anticipant-se als sentiments.
No voler deixar-la anar.
I sempre esperar.
Dolor i plaer.
Caminar sense rumb fixe.
Les estrelles a la foscor semblen gegants i,
tu i jo, xicotets.
A l'interior de les nostres ànimes sempre serem els valents;
els qui vencen les seues pors amb un parpelleig.
Paraules entrecreuades, persones que es troben.
Felicitat anticipant-se als sentiments.
No voler deixar-la anar.
I sempre esperar.
13 may 2018
Lliure, amor
Deixa que t'agafe de la mà.
Deixa que t'ajude a emprendre el teu propi vol.
Deixa que tot allò que dus endins
fluïsca per l'espai i el temps infinits.
No tingues por; sigues lliure.
Deixa d'escoltar-te i avança.
No t'atures al lloc on et vares perdre.
Troba altra senda; un camí salvatge.
Guia't pels teus instints i no per tots els altres motius.
Fes-ho, sense demanar, sense pensar, sense preocupar-te,
sense obstacles, sols: fes-ho.
Per tu i per a tu.
Deixa que t'ajude a emprendre el teu propi vol.
Deixa que tot allò que dus endins
fluïsca per l'espai i el temps infinits.
No tingues por; sigues lliure.
Deixa d'escoltar-te i avança.
No t'atures al lloc on et vares perdre.
Troba altra senda; un camí salvatge.
Guia't pels teus instints i no per tots els altres motius.
Fes-ho, sense demanar, sense pensar, sense preocupar-te,
sense obstacles, sols: fes-ho.
Per tu i per a tu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)