Confinament

Aïllats.
El temps passa lent.
El contacte humà es limita a la tecnologia.
Eixir al balcó, pujar a la terrassa,
mirar a través de la finestra
com un poble s'ha transformat en desert.

Ruïnes que sols agafen pols.
Aquarel·les que banyen de colors l'estació afligida.
Aplaudiments que ressonen als carrers deshabitats.
Copes de vi que ballen a les mans.
Rituals imaginaris il·lustrats al paper.
Costums esporàdiques que es tornen rutina.

I, així, fins que vinga la llum i ens diga
que tot va a eixir bé.
Temps confusos i confoses pregàries.