Cant a l'ànima

Armes de destrucció massiva.
Explotar, rebentar, donar.
Llevar-ho tot de la ment, respirar aire nou.
Gràcies per obrir els ulls i a la vegada ser benèvol. Sincerament, no sé com ho fas.
Fugir lluny durant un temps.
No pensar o fer-ho massa.
Promeses trencades, promeses que quedaven per fer.
Vides que es separen sense cap remei.
Ressons que xiulen: ho fan fort per a buscar distraccions, eixides, intimitat.
Paraules, unió, creació.
Fruits amb inspiració.
Històries mai escrites fent ressò als intestins.
Estimar sense rebre res a canvi.
Suaus carícies que et fiquen els pèls de punta i et duen al paradís.
Sensacions càlides que no s'acaben mai... Felicitat, al cap i a la fi.
Plaer dolorós, el mateix que t'estripa l'ànima i la canvia de cap i volta.
Feliç melangia... Trobar a faltar el que més et feia especial.
Igualment, viure i somriure.

Antigues glòries

Paraules. Perquè si, perquè puc.
Les ones de la mar, l'arena blanca,
les pedres, l'aigua salada,
prendre el sol, ulls rojos.

Passejar, donar-se de la mà,
abraçar-se, somiar,
volar, somriure més encara,
llibertat.

Carrerons plens de vida, xiquets
jugant a l'amagatall, embrutant-se,
gaudint: sent xiquets.
Sense pensar a fer-se majors. Innocència.

Recitar poesia, escriure novel·les,
cantar, anar al teatre.
El cinema de carrer, les pipes,
el ball.

Gent al carrer a la fresca, iaios i iaies
jugant a les cartes, xarrant de temps millors,
vigilant als néts, vivint.

Temps antics de poble. El poble.
Tornar a l'essència. Vida de carrer.
Anar a l'horta, fer-ho com a salvatges.
Feres, mirar al cel. Festa, xiquets, majors.

Vida: tots a una.

Every night, every time.

Quan menys t'ho esperes succeeix. Les converses més inesperades, persones que mai pensaves que anaves a conéixer, somriures, paraules... Continuïtat aproximada amb un final obert.

Tot està difós però a l'horitzó es veu una lleu pinzellada d'esperança mesclada amb llibertat. Difós i a la volta claredat. Un destí ple d'oxímorons, ple d'incerteses. Parlar-ho tot i a la vegada res. Complicitat. Sols mirades que et mostren un nou món. Mirades... Mirades tendres, mirades melancòliques, mirades i somriures. Sobretot somriures. Tot i que la veritat està per descobrir.

Vacíos inexpugnables

Desapareció de la noche a la mañana. Buscaron por todas partes: los sitios que más frecuentaba, alrededor de su ciudad, llamaron a conocidos y familiares más cercanos, y no obtuvieron respuesta. 

Se refugió en el lugar donde sabía que nadie averiguaría. Aquel árbol lucía un majestuoso follaje, con unos tonos amarillentos y caducos, los cuales anunciaban la llegada del solitario otoño. Su tronco, grueso y rugoso, mostraba un envejecimiento inminente.- "Ha vivido mucho. ¡Habrá visto tantas historias! Ojalá pueda vivir una emocionante y pasional" - dijo mientras observaba el sol caer. 

La noche cayó en el inhóspito paraje: la oscuridad reinaba, y el claro cielo vislumbraba un gran puñado de estrellas y una luna redonda y blanca. Sacó una pluma y una libreta de su mochila, y empezó a escribir bajo su poderosa y centelleante luz. Recordar no le servía de inspiración, así que comenzó a escribir el futuro que quería vivir, o, siendo pesimistas, imaginar. 

Su ser contra el mundo, libre, independiente, sin ataduras. Empezar de nuevo en otro lugar recóndito del mundo, que con lo grande que era, nunca se sintió de ninguna parte, ni menos de nadie. 

Quería sentir, renovarse, purificarse y lo estaba consiguiendo, en la cima de aquel árbol. Se identificaba con él, envejecía, caducaba. Ya no creía volver a ser joven cual pájaro en el horizonte. 

Siempre que intentaba aferrarse a cualquier cosa, alguien llegaba primero y se la arrancaba de las manos y no quería que eso volviera a pasar, y cambió drásticamente. Le empezaron a importar más las minuciosidades que las cosas grandiosas. - "La belleza esta donde menos esperas" - decía mientras pasaba de página. Escribió y escribió, y llegó a tal punto que cogió, y lo tiró fuertemente hacia el vacío. 

Vacío, juró nunca más sentir vacío. Su expresión cambió por una radiante sonrisa, dio un gran suspiró y bajó, poco a poco, de su nuevo amigo, el árbol que le escuchó cuando más lo necesitaba. - "Nunca más. Gracias por compartir tu valioso tiempo conmigo, has hecho de mí una mejor persona, y gracias a eso, puedo mirar el vacío con esperanza. Te debo una" - pensó, mientras la oscuridad cubría sus huellas, huellas que iniciaban el camino a un nuevo mundo. 

Dispersions vibrants

Primer sincera't amb tu mateix i després fes-ho amb els altres. Això diu tot el món amb qui parles del tema. 

No obstant això, el que diguen els demés no té per què afectar la teua forma de sentir, però fa mal que t'ho diguen de broma i al teu interior saps que tenen tota la raó. ¿Tan difícil és dir "t'estime"? És una paraula que implica moltes coses sèries i, no és per a dir-la molt a la lleugera. Has de tenir el cap fred i el cor calent per a poder tindre l'atracció física i mental necessària. 

Els desconfiats comencen una relació d'amistat intensa on, a poc a poc, la confiança i l'estima mútua van creixent a passos de gegant, per a després adonar-te que un dia que no parles amb eixa persona es farà estrany, donant-li voltes al cap pel perquè no contestarà els teus missatges.

Una situació insostenible per a qui comença a sentir més que una senzilla i esporàdica amistat. No vols que eixa persona et defraude ni et deixe de costat, pel simple fet que comences a sentir coses que mai imaginaves. 

Per a dir-li-ho fa falta molt de coratge i seguretat i, sinó pots, rebentaràs i, sols podrà veure't com ho ha fet sempre, com un@ amig@. ¿I si resulta que sent el mateix? Val la pena llançar-te a un buit desconegut per a saber el seu significat, però si la vergonya i la falta de confiança en tu mateix decideixen no fer-ho, et quedaràs ahí, esperant una situació que podria acabar amb un futur al costat d'aquesta persona especial, o continuar igual, sense poder mirar-vos a la cara, com si res haguera passat... Hi ha vegades que has de tragar-te el teu orgull i acceptar les conseqüències i no és fàcil oblidar, però... ¿Com saps si sent el mateix per tu? I el més important, ¿qui dels dos ha de ser qui es llance a la piscina? Perquè per una part sempre estarà plena.