5 mar 2024

Ardemos

Extrañas, buscando algo que nos salve.
Extrañas, destinadas a desaparecer.
Extrañas, que sangraron
por un futuro incierto.

De vuestras cenizas, renacemos.
De las que ardisteis por nosotras.
De las que disteis vuestra vida.
De las que se revelaron en contra
de su propio yugo. 

Somos la herencia de siglos de pelea.
Somos la voz de las brujas que
nunca pudieron hablar.
Somos el legado de cientos de mujeres
que lucharon hasta su fin.
Somos el aquelarre y, nosotras,
encenderemos la hoguera.

Y por todas las que no pudieron:
espero que nos podamos encontrar
cuando lleguemos.
Gracias. 

26 feb 2024

Gràcies

Aclaparada i buscant una eixida.
Ser l'elegida d'un camí que,
encara, no troba cap fi.
Esperar dels altres el que 
projectes i no tancar el cercle.
Mirar al cel fosc i no trobar
cap estrella brillant.
No poder deslligar-te, però
sí esperar-te mentre ho fas tu:
consell aplicat a mi mateixa per
ser sempre l'única persona
que romandrà.
Per ser la meua pròpia.

Hi ha versions que es queden
congelades en el temps i
elegisc la meua. 
Espere que em pugues
trobar quan arribes.
Gràcies.



21 dic 2023

No tornarem

Per a què esperar.
És com deixar els 
daus a la sort. 
És com si volguera tornar
i alhora espentar-me lluny.
Passarà altra volta.
Temps perdut i la
lliçó apresa.

No puc explicar què crema
al meu cap.
No puc explicar el moviment
de les meues mans.
No puc tornar a creure en contes 
de fades quan sé 
que no existeixen.

Les arrels ja germinen i 
no hi estarem junts quan
vinga la fosca nit...

Encara que, aquesta, mai s'acabe. 

21 nov 2023

És com

És com si parlar en primera persona
cada volta fora més fàcil.
És com si viure de somnis fora
una promesa incomplerta. 
És com esperar perquè tot
continue igual.
És com existir en el mateix
espai i temps. 
És com ignorar el què 
ja està escrit. 
És com aquell càlid sentiment 
que s'escapa cada vegada més ràpid.
És com quan pensava que cap
persona podria estimar-me el
suficient com per a quedar-se
un poc més. 

24 oct 2023

Trajectes

No vull fer les coses per 
obligació, sinó per voluntat.
Amb el que tot allò implica.
No vull cap responsabilitat. 
Llibertat per prendre les
meues pròpies decisions.

Treballar amb i per mi.
Qüestió de superació.
Esforçar-se i aconseguir
les coses més menudes.
Celebrar les victòries i 
també les derrotes.

Trencar la tradició amb
nous desitjos.

5 oct 2023

La clau

He aprés que casa no és un lloc:
és un sentiment.
Però no quan sents que no 
pertanys al món.

Quan més buida estic,
més vulnerable em sent.
Quan més intente obrir-me,
hi ha alguna cosa que em frena
de sobte i em tanca amb clau:
una clau que sempre perc quan
intente obrir el pany de nou.

Bloquejada per fosques fantasies.
Tantes emocions negatives.
L'obscuritat estava consumint
la seua ànima.

Cansada de no saber
com eixir del pou.
Cansada de donar explicacions.
Cansada de creure que tinc la 
solució i sols trobe més fang.

Abans era més fàcil?
Ara? No sé què dir.
I, després? Arribarà alguna volta?

19 jul 2023

Caiguda lliure

Encara no puc desfer-me del tot.
No es podrà desxifrar fins que
no siga una realitat. 
No hi haurà una eixida fàcil.

Estic palpant el cel sense
voler baixar dels núvols.
Mai seré la primera, però
sí que puc ser especial.

Estic preparada per a la
caiguda lliure i, aquesta volta, 
sí que he necessitat anar-me'n
lluny per a poder trobar-me.

Us mantindré informats. 

11 jun 2023

Sempre saudade

Quan no pots comprendre i
tot són dubtes.
Quan intentes lluitar i saps
que has perdut la batalla.
Quan la intenció era dolça
i ara sols roman amargor.
Quan tot el que creies eren
somriures regats per il·lusions.

No existeix cap moment adequat
per deixar enrere el que
et feia feliç.
Avançar és el millor, encara que
no hi serà fàcil.

Sempre saudade. 

1 may 2023

Rituals de cendra

Entre la llum i l'horitzó
hi ha una obscuritat.
El dia i la nit ballen
una dansa incansable. 
Cap persona s'adona del
vertigen que senten en veure's
per última volta.
Romanen a un lloc interessant i,
interessant és pensar que es tornaran 
a trobar a l'abisme més fosc.

Però li vaig respondre: 
això com ho saps? Respon:
la intuïció em diu que passarà.
És complicat rebatre al cor.
El cor simplement és cor.
Si et diu que allò fosc i
l'il·luminat és, pràcticament, el mateix?

Què s'absorbeix primer: la llum o la foscor?
En l'espai, l'obscuritat;
en la terra, la llum.
Però als dos estan presents les dues coses.
Com les podríem distingir?
Trobant l'equilibri; per exemple.
Encara que la balança no estiga
a favor nostre?
La balança no és una qüestió 
que puguem controlar.

Intentar evitar el caos també és 
una manera de controlar la
llum i la foscor.
Aleshores, estic d'acord:
som llum i foscor incontrolables. 


6 mar 2023

Sempre tinc les mans fredes

Sempre tinc les mans fredes.
La primavera surt descongelant
tot el que l'hivern havia parat.
La vida torna, a poc a poc, a piular
com els ocells a la matinada.
Excepte les meues mans.
Costa liar-se una cigarreta.
Costa lligar-se els cordons.
Costa obrir la finestra per
observar els rajos de sol.

Ni la tassa de café més calenta
les pot calfar.
Energia. No em quedaven forces.
Per somriure.
Per somiar.
Per lluitar.
Per això sempre tinc les 
mans fredes.
Cremar-ho tot i, amb la flama
més ardent, tornar a tindre-les calentes.

He après a mirar en altres direccions.
He après a escoltar-me a mi
abans que als altres.
He après a confiar un poc més.
No tots els camins són d'or i no
sempre tindré les mans fredes.

10 ene 2023

Abismes de vidre

El cor es fon amb paraules buides.
El cervell lluita amb ell mateix 
sense cap resultat.
No pregunta: sols espera al silenci.
Perillós precipici per tan poca caiguda. 
Caure per embolicar-se i no desfer-se. 
Mirar cap al cel i no trobar cap
pedra on poder agarrar-se. 
Esvares, però encara puges 
per veure la fi. 
Pareix que no hi ha cap camí fàcil.
Encara que coste veure el cim,
apareixen els primers raigs de sol.

Tornar a esvarar perquè la 
realitat colpege. 
Trepitjar fort i tornar a caure. 



6 nov 2022

No obstant

L'agenda torna a estar buida.
Passen els dies sense
cap cosa a dir. 
L'abatiment recorre el cos
com el fluir de la sang.
Les vesprades es tornen fosques. 
L'aire fred torna a congelar
els carrers nus.
Les cançons s'escriuen cada
volta més tristes i, aquestes, 
sonen al ritme de la nit estrellada. 
L'obscuritat es converteix en reina. 

5 sept 2022

(pres)Sentiment

Una altra rere altra.
Pareix que aprendre dels mateixos
errors és una cosa que només
la fan els savis. 
La necessitat s'apodera dels 
estats més primitius. 
La melangia s'acumula sense
cap filtre que l'ajude a depurar-se. 
No es pot fer res si 
el pressentiment potser cert. 
La intuïció porques vegades
dóna a error: sempre ha sigut
d'una bruixa. 

15 ago 2022

A voltes, repare

A voltes sent que estic feta
de molts espills xicotets que
mostren als altres el que volen veure. 
A voltes continue sense cap
camí a l'horitzó.
A voltes, les mateixes ombres
són la millor companyia. 
A voltes la boira ennuvola el
meu món i es converteix en cendra. 
A voltes sospire per cap motiu. 
A voltes em bloquege i 
torne a intentar-ho. 
A voltes la inspiració la trobe
en les coses boniques. 
A voltes repare les coses trencades. 

A voltes deixe d'escriure en 
tercera persona per fer-ho
en primera. 


15 may 2022

Condicional

Deuria.
Deuria esperar el teu missatge.
Deuria preguntar-te com estàs. 
Deuria preocupar-me per coses
que mai han fet per mi. 
Deuria mirar enrere per 
descobrir la veritat del present. 

Hauria de ser pedra per 
poder trobar l'abisme. 
Hauria de ser espill i poder-hi
reflectir la veritable puresa. 
Hauria de ser mur per ser enderrocat 
amb el mínim sospir. 
Hauria de ser estrella per ser contemplada. 
Hauria de ser Lluna i sentir-me
lloada per les bruixes. 

Hauria de ser tot i alhora també.
Tots deuríem, de tant en tant. 

25 mar 2022

Com fondre la neu

Sospirar.
Les papallones de l'estómac 
desapareixen com la pols del cor.
Les aranyes fan i desfan les 
teranyines quan ningú les veu.
Et deixen caure, però també
saben arreplegar-te quan sols hi ha foscor. 
Els esquelets ballen al so
de l'aigua, iniciant un ritual perquè
no deixe de ploure i purifique. 
El Sol treu el cap tímidament 
i s'amaga amb força:
es refugia darrere dels núvols
per a no fer-se mal. 

El control no és una opció.
El caos es desarrela 
en un món ambiciós. 
L'ordre establert es trenca.
El convencional és la normalitat
de què tots volem fugir.

No pot acabar, prompte.
Els vestigis romanen encara que
no s'hagen vist a la distància. 
Mantenir i mantenir-te.
La impaciència pel desconeixement 
dels pròxims passos. 
Avança com un caragol i
voldria fer-ho com un linx.

Ment en blanc,
colors infinits al cor.
La neu es fon al punt més gelat. 

21 feb 2022

Aspre cotompel

Aquell nus a la gola.
Totes les mentides que pareixien 
somnis fets de cotó-en-pèl.

Des del principi els seus ulls
romanien estàtics, sense cap mena
de visió cap a l'horitzó. 

Els satèl·lits s'aliaven 
amb les estrelles més llunyanes. 
Obscurs els dies i clares les nits.
La Lluna brillava més que el Sol.

Els núvols rodejaven aquells
cossos celestes per protegir-los
l'un de l'altre. 

Els ulls començaven a moure's
al ritme d'una llarga pluja:
àcida, encara que dolça a la seua manera. 

30 ene 2022

La donzella de gel

El gel és el meu amic,
encara que després no 
sé com es trenca. 

Potser serà una il·lusió, 
o el conjunt d'unes al·legories 
que mai arribarem a comprendre.

És aquest el significat del gel?
Contemplar al buit
sense cap resposta. 

Instants que es fonen 
sense cap mena de sentit.
Paraules que se'n van i mai tornen.

El gel és deixar-ho a mitges. 
El gel és la sensació de melangia.
El gel és qui soc i em sent. 

Es fondrà?

2 ene 2022

Sent

Ho sent

Són les paraules que sempre
ressonen al meu cap. 
Sent els bàtecs del meu cor
accelerant-se per desitjos.
Sent als meus sentiments parlar
quan creuen que estan a soles.
Sent les voltes que he intentat 
reparar el que ja estava trencat.
Sent que sempre perd i no puc recuperar,
ni un poc, 
del que vaig aconseguir.
Sent que tot se'n va i s'allunya
sense donar mai explicacions. 
Ho sent tot, 
encara que parega de pedra.
Seguiré sentint-ho tot, 
mentre ningú em vela. 

6 dic 2021

T'apostrofe

La guitarra sona al fons.
Els dits suren lents com el vent
ballant amb les flors d'aquell camp.
Pocs segons després, una tendra i esquinçada
veu comença a articular les notes
que parlen de tots els somnis.

Ambdues melodies es fonen amb
una sola per esperar a 
l'atmosfera perfecta.
Síntesi entre dos mons: 
els dits creen el so que la veu
no pot sentir i la veu articula
l'harmonia de les lletres més perfectes. 

S'apostrofen l'un amb l'altre.
S'apostrofaven molt abans 
d'haver-se conegut.
S'apostrofarien si mai hagueren 
coincidit per l'enrevessat camí.
S'apostrofaran per sempre o 
deixaran de fer-ho?

Mentrestant, els dits deixen, lentament,
de tocar les cordes.
La veu es queda sense aire mentre
s'apaguen les llums.
S'escolten aplaudiments al fons.
Es miren i somriuen, mentre el
pressent els contempla indecisos.

Quin pas és el següent? 
Hi haurà respostes per a
tantes preguntes? 

"Ben al fons el cos recorda: encara tens
la pell mig del sol, mig de la lluna".