Ulls de fada

Érem el nostre secret.

Es va consumir fins que

es va acabar del tot.

El foc va perdre intensitat i

les nits no pareixien el

mateix univers.

Les ànimes es desfeien en

xicotetes partícules. 

Mai ens déiem adéu

encara que ho sabíem.

Era hora de marxar,

era hora de dir adéu per sempre,

era hora de treure a la llum

el nostre secret.

Els ulls de fada ploren,

en silenci, per no despertar al monstre.