La por

Tinc por.

Per no tornar a ser la mateixa.

Per fer-li mal a algú.

Per no aconseguir els meus objectius.

Per no fer feliç als altres.

Per decebre a algú.

Per no arribar a les expectatives

que els altres tenen de mi.

Per pensar massa i per no 

dir tot el que pense.

Perquè em facen mal i poder fer-ho.

Per no que qui en realitat vull.

Per estar trista.

Per desaparéixer.

Per no complir promeses.

Per no superar-me.

I per moltes coses més.

Però, sense la por, no pots derrocar

els murs que et fan invisible.

Sense la por no tindríem sentiments

de superació.

Sense ella, seguiríem en el pou de la 

confusió i dels somnis trencats.

Necessitem la foscor per poder brillar.

Donar-li les gràcies a la por.

I somriure per la llum que vindrà després.