(S)àvia

Sols puc pensar com,
després de tants anys,
la teua màgia s'està apagant.

Cos i ànima s'esvaeixen mentre,
inconscient, ens dius adéu amb
les teues últimes forces.

Inspirant, sempre, a les generacions
que et precedeixen.
Orgull i admiració, sentim el cel
que et mereixes al teu costat.

Que vinga la pluja,
que vinga la tempesta,
que vinga la calma,
que vinga la llum,
que vinga la pau.

Totes les gràcies del món mai
hi seran suficients.
Les vides que has criat i
t'has trobat pel camí. Glòries.
Glòries presents i agraïdes per
haver-ho donat tot.

Sempre amb nosaltres,
nosaltres sempre amb tu.

Totes les formes verbals no són suficients
per dir quant t'estime.

Sàvia, àvia: iaia.