16 may 2020

El·lipse

He tocat fons, però l'eco del meu cor
em diu que he de mirar més enllà:
no enfonsar-me.
La teoria és fàcil;
la pràctica és, més bé, enrevessada.

A poc a poc aprenc a eixir del pou
i veure el món.
La foscor ja no és acceptable i
la realitat cada volta és més màgica.

Encara que mire cap al futur,
sempre veig el passat més viu i segur que mai.
Sabia qui era aleshores i ara,
inclús quan estic escrivint aquestes línies,
no ho tinc gens clar.

Papallones a l'estómac i no al moment adequat.
Cap i cor no tan clars com l'aigua.

No hay comentarios:

Publicar un comentario