Ja no fas mal,
encara que la teua ombra
no està d'acord.
El buit el deixares a
la cara oculta de la Lluna.
Aquella que miràvem
quan ningú ho feia.
Aquella a la que els llops udolaven
cada volta que arribaves.
L'ombra es fa gran i fosca.
Ha perdut l'eixida, i l'altra
cara plora perquè no et troba.
Inexplicables suburbis d'ànimes
plenes de rancor.
El què ens va trencar en mil
trossos per no poder tornar a unir-nos.
