Asimètrica simetria

No puc lluitar.

No puc competir.

No puc evitar confondre les petjades. 

Tornar és força enrevessat,

la son s'apodera de cada somni.

La llavor és regada per l'aigua mentre

lluita en convertir-se en arrel. 

Suau dibuix del vent

acariciat per les pluges d'abril.

Intentàrem amainar-les i

la natura va guanyar el combat.

Desarrelar la simetria.

Anhelar l'asimetria. 

Sorteig

23 de març! Aquest compte compleix avui un any. Un any que, gràcies a la pandèmia, per fi em vaig "aventurar" a fer públics els meus poemes.

Gràcies a tots vosaltres he aconseguit trencar la quarta paret i desvergonyir-me. Expressar-se tal com et sents per dins és un regal i, per això, us ho volia agrair...

Amb un sorteig!

Un poema escrit a mà i emmarcat (poema a elecció del guanyador, dels que he publicat a aquest Instagram). Potser alguna coseta més, jj

Tot el que haureu de fer és:

1. Seguir-me a @anhelsdesarrelats

2. Donar "m'agrada" a aquest post.

3. Etiquetar a 2 amics als comentaris.

Teniu fins al 30 de març per participar. Avisaré per històries d'IG el dia que se celebre el sorteig i, també, anunciaré i avisaré al guanyador/a per privat.

És un sorteig humil i fet amb molta estima. Espere que us agrade. Molta sort a tots/es. (Península i Illes).

Aquell pandemònium

Els dies passen sense 

cap mena de notícies. 

Les restes d'una antiga llibreta

veuen la llum de nou.

La lletra romandria igual,

encara que, les carícies

eren diferents.

No sabia si avançava o

retrocedia a l'abisme. 

No sabia si feia les coses bé.

No trobava el sentit

ni mirant-se a l'espill.

El seu reflex romania estàtic

mentre el seu cor bategava al

ritme del seu pensament.

Ràpid i explosiu, com les ones

de la mar trencant els silencis

de les magnes pedres.

Com l'arna cap a la flama,

es crema amb el desig

de tornar a fer-ho.

Espècie amb espècia.

Els àngels ploren per apagar 

les flames que els dimonis

varen ressuscitar.

Aquells que comencen la guerra

perquè saben que van a vèncer-la.

Aquells que s'allunyen per no

rebre al foc de front. 

Aquells que lluiten sense

cap claredat al camí.

Aquells, els dimonis. 

Dolçor vital

Contacontes de somnis.

Contacontes de malsons.

Històries que mai acaben.

Llàgrimes que deixen de brollar.

Actes que es fan realitat.

Paraules que no es perden amb el vent.

Noves vides neixen d'altres perdudes i, 

despiadadament, la veritat

recorre les nostres venes. 

Al·licients que et fan lluitar.

No destruir la comoditat amb indecisions.

Moviments estàtics que flueixen 

com les ones de la mar.

Abundància d'alegries que creiem

perdudes pel camí.

Vitalitat incandescent amb

pinzellades de dolçor.

Aquesta, per ser trobada novament.

Llargues distàncies amb final satisfactori. 

A destemps

Escolta la nova cançó de

Love of Lesbian.

La neu no ha arribat al seu poble;

tampoc sembla impacient per

anar a veure-la.

Un sentiment de culpabilitat

envaeix el seu espai.

Volia dedicar-se el seu

temps lliure i no dependre 

de cap persona però, a la vegada,

volia eixir a explorar món,

malgrat el fred eixordador. 

La restauració tancada a les 17:00 pm.

Les cerveses del vespre

han de beure's a casa.

Toc de queda a les 22:00 pm.

I, ella, a destemps.

Ha començat un nou camí.

No espera cap cosa, 

ni tampoc ser esperada.

La il·lusió il·lumina el

cap ple de teranyines emocionals,

les quals, finalment, han desaparegut.

A destemps apareix.

A destemps apareixes.

A destemps apareixen.

A destemps apareixem:

quan el món no ens deixa.

A destemps romandrem

quan tot millore.