Els dies passen sense
cap mena de notícies.
Les restes d'una antiga llibreta
veuen la llum de nou.
La lletra romandria igual,
encara que, les carícies
eren diferents.
No sabia si avançava o
retrocedia a l'abisme.
No sabia si feia les coses bé.
No trobava el sentit
ni mirant-se a l'espill.
El seu reflex romania estàtic
mentre el seu cor bategava al
ritme del seu pensament.
Ràpid i explosiu, com les ones
de la mar trencant els silencis
de les magnes pedres.
Com l'arna cap a la flama,
es crema amb el desig
de tornar a fer-ho.
Espècie amb espècia.
Els àngels ploren per apagar
les flames que els dimonis
varen ressuscitar.
Aquells que comencen la guerra
perquè saben que van a vèncer-la.
Aquells que s'allunyen per no
rebre al foc de front.
Aquells que lluiten sense
cap claredat al camí.
Aquells, els dimonis.
