25 mar 2022

Com fondre la neu

Sospirar.
Les papallones de l'estómac 
desapareixen com la pols del cor.
Les aranyes fan i desfan les 
teranyines quan ningú les veu.
Et deixen caure, però també
saben arreplegar-te quan sols hi ha foscor. 
Els esquelets ballen al so
de l'aigua, iniciant un ritual perquè
no deixe de ploure i purifique. 
El Sol treu el cap tímidament 
i s'amaga amb força:
es refugia darrere dels núvols
per a no fer-se mal. 

El control no és una opció.
El caos es desarrela 
en un món ambiciós. 
L'ordre establert es trenca.
El convencional és la normalitat
de què tots volem fugir.

No pot acabar, prompte.
Els vestigis romanen encara que
no s'hagen vist a la distància. 
Mantenir i mantenir-te.
La impaciència pel desconeixement 
dels pròxims passos. 
Avança com un caragol i
voldria fer-ho com un linx.

Ment en blanc,
colors infinits al cor.
La neu es fon al punt més gelat. 

21 feb 2022

Aspre cotompel

Aquell nus a la gola.
Totes les mentides que pareixien 
somnis fets de cotó-en-pèl.

Des del principi els seus ulls
romanien estàtics, sense cap mena
de visió cap a l'horitzó. 

Els satèl·lits s'aliaven 
amb les estrelles més llunyanes. 
Obscurs els dies i clares les nits.
La Lluna brillava més que el Sol.

Els núvols rodejaven aquells
cossos celestes per protegir-los
l'un de l'altre. 

Els ulls començaven a moure's
al ritme d'una llarga pluja:
àcida, encara que dolça a la seua manera. 

30 ene 2022

La donzella de gel

El gel és el meu amic,
encara que després no 
sé com es trenca. 

Potser serà una il·lusió, 
o el conjunt d'unes al·legories 
que mai arribarem a comprendre.

És aquest el significat del gel?
Contemplar al buit
sense cap resposta. 

Instants que es fonen 
sense cap mena de sentit.
Paraules que se'n van i mai tornen.

El gel és deixar-ho a mitges. 
El gel és la sensació de melangia.
El gel és qui soc i em sent. 

Es fondrà?

2 ene 2022

Sent

Ho sent

Són les paraules que sempre
ressonen al meu cap. 
Sent els bàtecs del meu cor
accelerant-se per desitjos.
Sent als meus sentiments parlar
quan creuen que estan a soles.
Sent les voltes que he intentat 
reparar el que ja estava trencat.
Sent que sempre perd i no puc recuperar,
ni un poc, 
del que vaig aconseguir.
Sent que tot se'n va i s'allunya
sense donar mai explicacions. 
Ho sent tot, 
encara que parega de pedra.
Seguiré sentint-ho tot, 
mentre ningú em vela. 

6 dic 2021

T'apostrofe

La guitarra sona al fons.
Els dits suren lents com el vent
ballant amb les flors d'aquell camp.
Pocs segons després, una tendra i esquinçada
veu comença a articular les notes
que parlen de tots els somnis.

Ambdues melodies es fonen amb
una sola per esperar a 
l'atmosfera perfecta.
Síntesi entre dos mons: 
els dits creen el so que la veu
no pot sentir i la veu articula
l'harmonia de les lletres més perfectes. 

S'apostrofen l'un amb l'altre.
S'apostrofaven molt abans 
d'haver-se conegut.
S'apostrofarien si mai hagueren 
coincidit per l'enrevessat camí.
S'apostrofaran per sempre o 
deixaran de fer-ho?

Mentrestant, els dits deixen, lentament,
de tocar les cordes.
La veu es queda sense aire mentre
s'apaguen les llums.
S'escolten aplaudiments al fons.
Es miren i somriuen, mentre el
pressent els contempla indecisos.

Quin pas és el següent? 
Hi haurà respostes per a
tantes preguntes? 

"Ben al fons el cos recorda: encara tens
la pell mig del sol, mig de la lluna".