Sense coratge

Quan la multitud decep

el cor es trenca.

Les regles imposades per l'amor

mai acaben d'agradar.

Subtilment, cadascú les canvia 

per conviure amb elles i trobar

allò que sempre han estat buscant.

Regles per a ser trencades.

Un sense fi de sensacions que,

ni les paraules més abstractes, 

podrien arribar a explicar. 

La decadència del teu voltant.

No importes tant com abans i

les distàncies es van fent més llargues. 

Acurtar-ho no fa bé:

és l'espina que no hi pots llevar.

Les ganes de trencar el silenci s'acumulen,

fins que, et fan retrocedir. 

Moltes coses a dir i poc coratge.

Quasi tots hem sentit la por. 

Quasi tots ens hem sentit una molèstia. 

Quasi tots hem guardat la veritat

per no voler fer mal.

Quasi tots i, per no dir tots, 

hem mentit per fer feliços als altres. 

L'espera no és justa.

I més, si saps que no et van

a dir la veritat. 

Il·lògica lògia

Bruixes.

Rituals.

Conjurs que ressonen pel bosc més viu.

Arbres que guarden fins als

obscurs secrets. 

Els mussols ululen amb

una llòbrega màgia insinuant,

així, la foguera purificadora. 

Portal a altre món,

dividit pel negre i el blanc.

Roman a la sala d'espera,

rodejada per altres essències còsmiques. 

Una porta s'obri, lentament, 

mentre criden el seu nom.

On conduirà? 

Asimètrica simetria

No puc lluitar.

No puc competir.

No puc evitar confondre les petjades. 

Tornar és força enrevessat,

la son s'apodera de cada somni.

La llavor és regada per l'aigua mentre

lluita en convertir-se en arrel. 

Suau dibuix del vent

acariciat per les pluges d'abril.

Intentàrem amainar-les i

la natura va guanyar el combat.

Desarrelar la simetria.

Anhelar l'asimetria. 

Sorteig

23 de març! Aquest compte compleix avui un any. Un any que, gràcies a la pandèmia, per fi em vaig "aventurar" a fer públics els meus poemes.

Gràcies a tots vosaltres he aconseguit trencar la quarta paret i desvergonyir-me. Expressar-se tal com et sents per dins és un regal i, per això, us ho volia agrair...

Amb un sorteig!

Un poema escrit a mà i emmarcat (poema a elecció del guanyador, dels que he publicat a aquest Instagram). Potser alguna coseta més, jj

Tot el que haureu de fer és:

1. Seguir-me a @anhelsdesarrelats

2. Donar "m'agrada" a aquest post.

3. Etiquetar a 2 amics als comentaris.

Teniu fins al 30 de març per participar. Avisaré per històries d'IG el dia que se celebre el sorteig i, també, anunciaré i avisaré al guanyador/a per privat.

És un sorteig humil i fet amb molta estima. Espere que us agrade. Molta sort a tots/es. (Península i Illes).

Aquell pandemònium

Els dies passen sense 

cap mena de notícies. 

Les restes d'una antiga llibreta

veuen la llum de nou.

La lletra romandria igual,

encara que, les carícies

eren diferents.

No sabia si avançava o

retrocedia a l'abisme. 

No sabia si feia les coses bé.

No trobava el sentit

ni mirant-se a l'espill.

El seu reflex romania estàtic

mentre el seu cor bategava al

ritme del seu pensament.

Ràpid i explosiu, com les ones

de la mar trencant els silencis

de les magnes pedres.

Com l'arna cap a la flama,

es crema amb el desig

de tornar a fer-ho.

Espècie amb espècia.

Els àngels ploren per apagar 

les flames que els dimonis

varen ressuscitar.

Aquells que comencen la guerra

perquè saben que van a vèncer-la.

Aquells que s'allunyen per no

rebre al foc de front. 

Aquells que lluiten sense

cap claredat al camí.

Aquells, els dimonis.