26 mar 2018

Letter to myself

Me ilusioné con cosas pequeñas, insignificantes para el ojo humano. Solo unos cuantos podían sentir esos deseos y sensaciones que me invadían cuando lo conseguí.
En ningún momento me engañé a mí misma, de hecho, creía estar haciendo siempre lo correcto porque siempre antepuse a los demás antes que a mí. No obstante, mi alrededor empezó a girar más deprisa de lo que estaba acostumbrada. No quería hablar con nadie... Evitaba el contacto con la civilización e independicé mi mente de mi cuerpo por un tiempo. Pero algo sucedió y mi estabilidad se volvió un torbellino de sentimientos, los cuales hacía tiempo que creía haber superado.
Resultaba estar curada de aquellos, pero no de los nuevos. "Las personas cambian", pensé. Personas diferentes, sentimientos iguales. ¿La misma cura? No. Con estos tenía que actuar diferente a la primera vez. Finalmente, decidí que mi integridad valía más y aposté por mí. Era el momento de hacerlo todo al revés y disfrutar de la libertad. Soy valiente y los demás lo tienen que saber pero, sobretodo, entenderlo. El poder de elegir está en mí y acabo de tirar los dados. Espero haber hecho bien. 

PD: Lee esto de vez en cuando. 

Angy. 

5 ene 2017

Volàtil

Callar per a poder parlar.
Mirar per a no veure res.
Dormir per a tindre son.
Menjar per a tindre fam.
Imaginar per a seguir buits.
Escriure per a no ser llegits.
Obrir els ulls, jugar a ser Déu.

9 dic 2016

Cant a l'ànima

Armes de destrucció massiva.
Explotar, rebentar, donar.
Llevar-ho tot de la ment, respirar aire nou.
Gràcies per obrir els ulls i a la vegada ser benèvol. Sincerament, no sé com ho fas.
Fugir lluny durant un temps.
No pensar o fer-ho massa.
Promeses trencades, promeses que quedaven per fer.
Vides que es separen sense cap remei.
Ressons que xiulen: ho fan fort per a buscar distraccions, eixides, intimitat.
Paraules, unió, creació.
Fruits amb inspiració.
Històries mai escrites fent ressò als intestins.
Estimar sense rebre res a canvi.
Suaus carícies que et fiquen els pèls de punta i et duen al paradís.
Sensacions càlides que no s'acaben mai... Felicitat, al cap i a la fi.
Plaer dolorós, el mateix que t'estripa l'ànima i la canvia de cap i volta.
Feliç melangia... Trobar a faltar el que més et feia especial.
Igualment, viure i somriure.

24 abr 2016

Antigues glòries

Paraules. Perquè si, perquè puc.
Les ones de la mar, l'arena blanca,
les pedres, l'aigua salada,
prendre el sol, ulls rojos.

Passejar, donar-se de la mà,
abraçar-se, somiar,
volar, somriure més encara,
llibertat.

Carrerons plens de vida, xiquets
jugant a l'amagatall, embrutant-se,
gaudint: sent xiquets.
Sense pensar a fer-se majors. Innocència.

Recitar poesia, escriure novel·les,
cantar, anar al teatre.
El cinema de carrer, les pipes,
el ball.

Gent al carrer a la fresca, iaios i iaies
jugant a les cartes, xarrant de temps millors,
vigilant als néts, vivint.

Temps antics de poble. El poble.
Tornar a l'essència. Vida de carrer.
Anar a l'horta, fer-ho com a salvatges.
Feres, mirar al cel. Festa, xiquets, majors.

Vida: tots a una.

7 abr 2016

Every night, every time.

Quan menys t'ho esperes succeeix. Les converses més inesperades, persones que mai pensaves que anaves a conéixer, somriures, paraules... Continuïtat aproximada amb un final obert.


Tot està difós però a l'horitzó es veu una lleu pinzellada d'esperança mesclada amb llibertat. Difós i a la volta claredat. Un destí ple d'oxímorons, ple d'incerteses. Parlar-ho tot i a la vegada res. Complicitat. Sols mirades que et mostren un nou món. Mirades... Mirades tendres, mirades melancòliques, mirades i somriures. Sobretot somriures. Tot i que la veritat està per descobrir.