Oposats a la resistència

Predestinats al desastre, per això naixem i morim. Abraçar sentiments tan forts i latents com el propi subconscient és un gran esforç com per a mantenir-lo; veure tots els dies de la teua existència parelles que tenen un rubor especial als ulls, que quan es miren l'un a l'altre saben perfectament el que estan pensant, et fa replantejar la teua estima cap als altres, però sobretot cap a la pròpia.
No tots estem ací per a trobar la nostra mitat; tal volta estem ací per a tindre alguna mena de ressò en el petit cor d'un ànima noble i valenta, que ens recorde per tot el que hem fet bé i malament.
Amb idees suïcides, pròpiament dites, aprens de la soledat que et rodeja i pots descobrir llocs del teu pensament, inhòspits inclús per a tu mateix. Tantes oportunitats que dóna aquesta vida, que pareix que es burle de nosaltres, amb el seu sentit de la paraula destí.
Tal volta la persona de la teua vida està al costat teu i no ho saps... O simplement, no existeix.