21 dic 2023

No tornarem

Per a què esperar.
És com deixar els 
daus a la sort. 
És com si volguera tornar
i alhora espentar-me lluny.
Passarà altra volta.
Temps perdut i la
lliçó apresa.

No puc explicar què crema
al meu cap.
No puc explicar el moviment
de les meues mans.
No puc tornar a creure en contes 
de fades quan sé 
que no existeixen.

Les arrels ja germinen i 
no hi estarem junts quan
vinga la fosca nit...

Encara que, aquesta, mai s'acabe. 

21 nov 2023

És com

És com si parlar en primera persona
cada volta fora més fàcil.
És com si viure de somnis fora
una promesa incomplerta. 
És com esperar perquè tot
continue igual.
És com existir en el mateix
espai i temps. 
És com ignorar el què 
ja està escrit. 
És com aquell càlid sentiment 
que s'escapa cada vegada més ràpid.
És com quan pensava que cap
persona podria estimar-me el
suficient com per a quedar-se
un poc més. 

24 oct 2023

Trajectes

No vull fer les coses per 
obligació, sinó per voluntat.
Amb el que tot allò implica.
No vull cap responsabilitat. 
Llibertat per prendre les
meues pròpies decisions.

Treballar amb i per mi.
Qüestió de superació.
Esforçar-se i aconseguir
les coses més menudes.
Celebrar les victòries i 
també les derrotes.

Trencar la tradició amb
nous desitjos.

5 oct 2023

La clau

He aprés que casa no és un lloc:
és un sentiment.
Però no quan sents que no 
pertanys al món.

Quan més buida estic,
més vulnerable em sent.
Quan més intente obrir-me,
hi ha alguna cosa que em frena
de sobte i em tanca amb clau:
una clau que sempre perc quan
intente obrir el pany de nou.

Bloquejada per fosques fantasies.
Tantes emocions negatives.
L'obscuritat estava consumint
la seua ànima.

Cansada de no saber
com eixir del pou.
Cansada de donar explicacions.
Cansada de creure que tinc la 
solució i sols trobe més fang.

Abans era més fàcil?
Ara? No sé què dir.
I, després? Arribarà alguna volta?

19 jul 2023

Caiguda lliure

Encara no puc desfer-me del tot.
No es podrà desxifrar fins que
no siga una realitat. 
No hi haurà una eixida fàcil.

Estic palpant el cel sense
voler baixar dels núvols.
Mai seré la primera, però
sí que puc ser especial.

Estic preparada per a la
caiguda lliure i, aquesta volta, 
sí que he necessitat anar-me'n
lluny per a poder trobar-me.

Us mantindré informats. 

11 jun 2023

Sempre saudade

Quan no pots comprendre i
tot són dubtes.
Quan intentes lluitar i saps
que has perdut la batalla.
Quan la intenció era dolça
i ara sols roman amargor.
Quan tot el que creies eren
somriures regats per il·lusions.

No existeix cap moment adequat
per deixar enrere el que
et feia feliç.
Avançar és el millor, encara que
no hi serà fàcil.

Sempre saudade. 

1 may 2023

Rituals de cendra

Entre la llum i l'horitzó
hi ha una obscuritat.
El dia i la nit ballen
una dansa incansable. 
Cap persona s'adona del
vertigen que senten en veure's
per última volta.
Romanen a un lloc interessant i,
interessant és pensar que es tornaran 
a trobar a l'abisme més fosc.

Però li vaig respondre: 
això com ho saps? Respon:
la intuïció em diu que passarà.
És complicat rebatre al cor.
El cor simplement és cor.
Si et diu que allò fosc i
l'il·luminat és, pràcticament, el mateix?

Què s'absorbeix primer: la llum o la foscor?
En l'espai, l'obscuritat;
en la terra, la llum.
Però als dos estan presents les dues coses.
Com les podríem distingir?
Trobant l'equilibri; per exemple.
Encara que la balança no estiga
a favor nostre?
La balança no és una qüestió 
que puguem controlar.

Intentar evitar el caos també és 
una manera de controlar la
llum i la foscor.
Aleshores, estic d'acord:
som llum i foscor incontrolables. 


6 mar 2023

Sempre tinc les mans fredes

Sempre tinc les mans fredes.
La primavera surt descongelant
tot el que l'hivern havia parat.
La vida torna, a poc a poc, a piular
com els ocells a la matinada.
Excepte les meues mans.
Costa liar-se una cigarreta.
Costa lligar-se els cordons.
Costa obrir la finestra per
observar els rajos de sol.

Ni la tassa de café més calenta
les pot calfar.
Energia. No em quedaven forces.
Per somriure.
Per somiar.
Per lluitar.
Per això sempre tinc les 
mans fredes.
Cremar-ho tot i, amb la flama
més ardent, tornar a tindre-les calentes.

He après a mirar en altres direccions.
He après a escoltar-me a mi
abans que als altres.
He après a confiar un poc més.
No tots els camins són d'or i no
sempre tindré les mans fredes.

10 ene 2023

Abismes de vidre

El cor es fon amb paraules buides.
El cervell lluita amb ell mateix 
sense cap resultat.
No pregunta: sols espera al silenci.
Perillós precipici per tan poca caiguda. 
Caure per embolicar-se i no desfer-se. 
Mirar cap al cel i no trobar cap
pedra on poder agarrar-se. 
Esvares, però encara puges 
per veure la fi. 
Pareix que no hi ha cap camí fàcil.
Encara que coste veure el cim,
apareixen els primers raigs de sol.

Tornar a esvarar perquè la 
realitat colpege. 
Trepitjar fort i tornar a caure.