Entre la llum i l'horitzó
hi ha una obscuritat.
El dia i la nit ballen
una dansa incansable.
Cap persona s'adona del
vertigen que senten en veure's
per última volta.
Romanen a un lloc interessant i,
interessant és pensar que es tornaran
a trobar a l'abisme més fosc.
Però li vaig respondre:
això com ho saps? Respon:
la intuïció em diu que passarà.
És complicat rebatre al cor.
El cor simplement és cor.
Si et diu que allò fosc i
l'il·luminat és, pràcticament, el mateix?
Què s'absorbeix primer: la llum o la foscor?
En l'espai, l'obscuritat;
en la terra, la llum.
Però als dos estan presents les dues coses.
Com les podríem distingir?
Trobant l'equilibri; per exemple.
Encara que la balança no estiga
a favor nostre?
La balança no és una qüestió
que puguem controlar.
Intentar evitar el caos també és
una manera de controlar la
llum i la foscor.
Aleshores, estic d'acord:
som llum i foscor incontrolables.