Armes de destrucció massiva.
Explotar, rebentar, donar.
Llevar-ho tot de la ment, respirar aire nou.
Gràcies per obrir els ulls i a la vegada ser benèvol. Sincerament, no sé com ho fas.
Fugir lluny durant un temps.
No pensar o fer-ho massa.
Promeses trencades, promeses que quedaven per fer.
Vides que es separen sense cap remei.
Ressons que xiulen: ho fan fort per a buscar distraccions, eixides, intimitat.
Paraules, unió, creació.
Fruits amb inspiració.
Històries mai escrites fent ressò als intestins.
Estimar sense rebre res a canvi.
Suaus carícies que et fiquen els pèls de punta i et duen al paradís.
Sensacions càlides que no s'acaben mai... Felicitat, al cap i a la fi.
Plaer dolorós, el mateix que t'estripa l'ànima i la canvia de cap i volta.
Feliç melangia... Trobar a faltar el que més et feia especial.
Igualment, viure i somriure.
9 dic 2016
24 abr 2016
Antigues glòries
Paraules. Perquè si, perquè puc.
Les ones de la mar, l'arena blanca,
les pedres, l'aigua salada,
prendre el sol, ulls rojos.
Passejar, donar-se de la mà,
abraçar-se, somiar,
volar, somriure més encara,
llibertat.
Carrerons plens de vida, xiquets
jugant a l'amagatall, embrutant-se,
gaudint: sent xiquets.
Sense pensar a fer-se majors. Innocència.
Recitar poesia, escriure novel·les,
cantar, anar al teatre.
El cinema de carrer, les pipes,
el ball.
Gent al carrer a la fresca, iaios i iaies
jugant a les cartes, xarrant de temps millors,
vigilant als néts, vivint.
Temps antics de poble. El poble.
Tornar a l'essència. Vida de carrer.
Anar a l'horta, fer-ho com a salvatges.
Feres, mirar al cel. Festa, xiquets, majors.
Vida: tots a una.
Les ones de la mar, l'arena blanca,
les pedres, l'aigua salada,
prendre el sol, ulls rojos.
Passejar, donar-se de la mà,
abraçar-se, somiar,
volar, somriure més encara,
llibertat.
Carrerons plens de vida, xiquets
jugant a l'amagatall, embrutant-se,
gaudint: sent xiquets.
Sense pensar a fer-se majors. Innocència.
Recitar poesia, escriure novel·les,
cantar, anar al teatre.
El cinema de carrer, les pipes,
el ball.
Gent al carrer a la fresca, iaios i iaies
jugant a les cartes, xarrant de temps millors,
vigilant als néts, vivint.
Temps antics de poble. El poble.
Tornar a l'essència. Vida de carrer.
Anar a l'horta, fer-ho com a salvatges.
Feres, mirar al cel. Festa, xiquets, majors.
Vida: tots a una.
7 abr 2016
Every night, every time.
Quan menys t'ho esperes succeeix. Les converses més inesperades, persones que mai pensaves que anaves a conéixer, somriures, paraules... Continuïtat aproximada amb un final obert.
Tot està difós però a l'horitzó es veu una lleu pinzellada d'esperança mesclada amb llibertat. Difós i a la volta claredat. Un destí ple d'oxímorons, ple d'incerteses. Parlar-ho tot i a la vegada res. Complicitat. Sols mirades que et mostren un nou món. Mirades... Mirades tendres, mirades melancòliques, mirades i somriures. Sobretot somriures. Tot i que la veritat està per descobrir.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)