Aquell nus a la gola.
Totes les mentides que pareixien
somnis fets de cotó-en-pèl.
Des del principi els seus ulls
romanien estàtics, sense cap mena
de visió cap a l'horitzó.
Els satèl·lits s'aliaven
amb les estrelles més llunyanes.
Obscurs els dies i clares les nits.
La Lluna brillava més que el Sol.
Els núvols rodejaven aquells
cossos celestes per protegir-los
l'un de l'altre.
Els ulls començaven a moure's
al ritme d'una llarga pluja:
àcida, encara que dolça a la seua manera.
