6 nov 2022

No obstant

L'agenda torna a estar buida.
Passen els dies sense
cap cosa a dir. 
L'abatiment recorre el cos
com el fluir de la sang.
Les vesprades es tornen fosques. 
L'aire fred torna a congelar
els carrers nus.
Les cançons s'escriuen cada
volta més tristes i, aquestes, 
sonen al ritme de la nit estrellada. 
L'obscuritat es converteix en reina. 

5 sept 2022

(pres)Sentiment

Una altra rere altra.
Pareix que aprendre dels mateixos
errors és una cosa que només
la fan els savis. 
La necessitat s'apodera dels 
estats més primitius. 
La melangia s'acumula sense
cap filtre que l'ajude a depurar-se. 
No es pot fer res si 
el pressentiment potser cert. 
La intuïció porques vegades
dóna a error: sempre ha sigut
d'una bruixa. 

15 ago 2022

A voltes, repare

A voltes sent que estic feta
de molts espills xicotets que
mostren als altres el que volen veure. 
A voltes continue sense cap
camí a l'horitzó.
A voltes, les mateixes ombres
són la millor companyia. 
A voltes la boira ennuvola el
meu món i es converteix en cendra. 
A voltes sospire per cap motiu. 
A voltes em bloquege i 
torne a intentar-ho. 
A voltes la inspiració la trobe
en les coses boniques. 
A voltes repare les coses trencades. 

A voltes deixe d'escriure en 
tercera persona per fer-ho
en primera. 


15 may 2022

Condicional

Deuria.
Deuria esperar el teu missatge.
Deuria preguntar-te com estàs. 
Deuria preocupar-me per coses
que mai han fet per mi. 
Deuria mirar enrere per 
descobrir la veritat del present. 

Hauria de ser pedra per 
poder trobar l'abisme. 
Hauria de ser espill i poder-hi
reflectir la veritable puresa. 
Hauria de ser mur per ser enderrocat 
amb el mínim sospir. 
Hauria de ser estrella per ser contemplada. 
Hauria de ser Lluna i sentir-me
lloada per les bruixes. 

Hauria de ser tot i alhora també.
Tots deuríem, de tant en tant. 

25 mar 2022

Com fondre la neu

Sospirar.
Les papallones de l'estómac 
desapareixen com la pols del cor.
Les aranyes fan i desfan les 
teranyines quan ningú les veu.
Et deixen caure, però també
saben arreplegar-te quan sols hi ha foscor. 
Els esquelets ballen al so
de l'aigua, iniciant un ritual perquè
no deixe de ploure i purifique. 
El Sol treu el cap tímidament 
i s'amaga amb força:
es refugia darrere dels núvols
per a no fer-se mal. 

El control no és una opció.
El caos es desarrela 
en un món ambiciós. 
L'ordre establert es trenca.
El convencional és la normalitat
de què tots volem fugir.

No pot acabar, prompte.
Els vestigis romanen encara que
no s'hagen vist a la distància. 
Mantenir i mantenir-te.
La impaciència pel desconeixement 
dels pròxims passos. 
Avança com un caragol i
voldria fer-ho com un linx.

Ment en blanc,
colors infinits al cor.
La neu es fon al punt més gelat. 

21 feb 2022

Aspre cotompel

Aquell nus a la gola.
Totes les mentides que pareixien 
somnis fets de cotó-en-pèl.

Des del principi els seus ulls
romanien estàtics, sense cap mena
de visió cap a l'horitzó. 

Els satèl·lits s'aliaven 
amb les estrelles més llunyanes. 
Obscurs els dies i clares les nits.
La Lluna brillava més que el Sol.

Els núvols rodejaven aquells
cossos celestes per protegir-los
l'un de l'altre. 

Els ulls començaven a moure's
al ritme d'una llarga pluja:
àcida, encara que dolça a la seua manera. 

30 ene 2022

La donzella de gel

El gel és el meu amic,
encara que després no 
sé com es trenca. 

Potser serà una il·lusió, 
o el conjunt d'unes al·legories 
que mai arribarem a comprendre.

És aquest el significat del gel?
Contemplar al buit
sense cap resposta. 

Instants que es fonen 
sense cap mena de sentit.
Paraules que se'n van i mai tornen.

El gel és deixar-ho a mitges. 
El gel és la sensació de melangia.
El gel és qui soc i em sent. 

Es fondrà?

2 ene 2022

Sent

Ho sent

Són les paraules que sempre
ressonen al meu cap. 
Sent els bàtecs del meu cor
accelerant-se per desitjos.
Sent als meus sentiments parlar
quan creuen que estan a soles.
Sent les voltes que he intentat 
reparar el que ja estava trencat.
Sent que sempre perd i no puc recuperar,
ni un poc, 
del que vaig aconseguir.
Sent que tot se'n va i s'allunya
sense donar mai explicacions. 
Ho sent tot, 
encara que parega de pedra.
Seguiré sentint-ho tot, 
mentre ningú em vela.