Sospirar.
Les papallones de l'estómac
desapareixen com la pols del cor.
Les aranyes fan i desfan les
teranyines quan ningú les veu.
Et deixen caure, però també
saben arreplegar-te quan sols hi ha foscor.
Els esquelets ballen al so
de l'aigua, iniciant un ritual perquè
no deixe de ploure i purifique.
El Sol treu el cap tímidament
i s'amaga amb força:
es refugia darrere dels núvols
per a no fer-se mal.
El control no és una opció.
El caos es desarrela
en un món ambiciós.
L'ordre establert es trenca.
El convencional és la normalitat
de què tots volem fugir.
No pot acabar, prompte.
Els vestigis romanen encara que
no s'hagen vist a la distància.
Mantenir i mantenir-te.
La impaciència pel desconeixement
dels pròxims passos.
Avança com un caragol i
voldria fer-ho com un linx.
Ment en blanc,
colors infinits al cor.
La neu es fon al punt més gelat.