Buida foscor

Buida.

Està buida.

No es pot trobar.

Saber arribar al destí 

però no saber el com.

Una nòmada al seu propi món.

Paratges reminiscents que s'esgoten

com les carícies dels somnis perfectes.

Finalment, s'apaguen per donar 

pas a la foscor.

Fosc, com el temps sense resposta.

Fosc, com l'abraçada solitària. 

Fosques, les ganes evaporades amb

l'alé de l'últim adéu. 

L'escala a l'olivera

Compartim rialles.

Compartim plors.

Compartim sentiments.

Compartim somnis.

Compartim cerveses.

Compartim records.

L'escala la pugem tots junts

aportant vivències,

les quals ens mantenen vius, joves

amb una ànima clara i generosa.

L'escala ens ajuda a mantenir 

l'equilibri, encara que

hi haja moments d'inestabilitat. 

Lluita, tots a una.

L'escala ens ha fet companys,

passant vesprades i nits,

forjant l'aliança més forta

que coneixem: l'amistat.

Passen els anys i l'escala roman, 

com tu, etern per a nosaltres, els

teus amics i companys.

Per molts més, hi brindem. 

Per molts més, l'escala romandrà, 

com tots nosaltres.

Per molts més, amic. 

Invenció

Situacions incompletes que sols

cobren sentit al pensament.

Voler deixar-ho tot 

amb un bufit.

No val, no funciona així.

Necessitar temps.

Tancar-se amb clau i, alhora, 

voler volar ben alt.

El nus cada volta és més gran.

Com es desfà?

Amb el fred, el pensament es congela

però l'ànima roman càlida.

Oblidat entre la màgia dels versos

mentre teníem somnis de gegant.

Construccions caòtiques per 

trobar-hi un significat.

Buscar i no trobar-ho.

Pels antics i nous plors. 

Abatiment

Perquè trobar a faltar el què ja ha passat?

Potser és pel fet de refugiar-se

als moments quan eres feliç.

Tot per eixa seguretat que et fa més

fort a les situacions difícils.

Penses: "tant de bo fóra tot

com abans", encara que saps

que no vols tornar a passar

per aquells moments.

Val més passar pàgina que

romandre al cantó del pessimisme.

Retrocedir i avançar com els carrancs, 

d'això es tracta, veritat?

Cada oportunitat nova es desvaneix

per pensar en el mal que hi feren les dues parts.

Se supera i, quan pensa que està preparat,

les possibilitats tornen a evaporar-se.

Perquè fer mal a algú què estimes?

Amagar els sentiments, deixar-ho córrer i

ferir-te a tu mateix.

Així, cap persona pateix la teua nostàlgia.

Millor deixar-ho com està.

14/06/2014

Sense destí

Com començar:

imprecisions i nerviosisme.

Què passarà.

Com actuar.

Tenir més por.

Intents de canalitzar els sentiments.

A voltes funciona, altres és com caure

en un pou d'incertesa. 

Evitar-ho ho complica.

Sense preguntar, sense molestar, per

por a l'oblit.

Arrapades al cor.

Pensaments de melangia.

Sentir i no voler.

Mai el moment adequat. 

L'horitzó, albirant indecisions

i frustracions.

Viure un poc més el somni.

Llàstima.

Creure saber la resposta i 

no esperar cap final.